ADAM GREEN
Razzmatazz 2, Barcelona
May 4th, 2008
Photo by Barto Ruiz
Adam Green és un espectacle. Un crooner dels temps moderns amb un humor i una manera de ser passadíssims de voltes. I un concert seu és tota una experiència. Va quedar clar ahir a la nit durant una hora i 45 minuts en què el novaiorquès va alternar interpretacions sublims d'un repertori que ja fa olor de clàssic, amb monòlegs en spanglish. Monòlegs amb menys sentit encara que les lletres de les seves cançons més surrealistes, però sempre oportuns.
Després que la britànica Laura Marling trenqués el gel amb un prometedor folk detallista i farcit d'agradables sorpreses, Green va saltar a l'escenari per escalfar motors amb "Festival Song", deixant clara quina seria la tònica de la nit: una banda sòlida cobrint-li les espatlles, on destacava la incorporació de dues coristes de color que atorguen pinzellades soul a certes parts del repertori, i la merescuda defensa d'un nou disc, "Sixes & Sevens", molt més ric en detalls i matisos del que certs sectors de la crítica especialitzada han sabut o volgut veure.
"Broadcast Beach", "It's a Fine", "Grandma Shirley and Papa", "Leaky Flask" o l'springsteenià single "Morning After Midnight" van ser algunes de les mostres de l'obra més recent de l'exMoldy Peaches, al costat d'unes "Tropical Island" i "Drowning Head First" -aquesta última, com es pot apreciar a la fotografia, amb l'acompanyament de la seva parella, Loribeth Capella, a la veu i al glockenspiel- que van sonar en format acústic. Un format on Green, sense banda i armat amb una guitarra acústica, exhibia la seva vessant més antifolk.
No van faltar tampoc mirades a l'obra anterior del Green solista, com "Hollywood Bowl", "Choke on a Cock", "Gemstones", "Emily", "Novotel", "Friends of Mine", "Dance with Me", "Carolina", "Bluebirds" -també en format acústic- o l'apoteòssica recta final on es van encadenar "Over the Sunrise", "Jessica" i un inesperat final de festa amb una interpretació de "Baby's Gonna Die Tonight" que, per sí sola, valia els 20 euros que costava l'entrada.
Audio: "Drowning Head First" - Adam Green
Razzmatazz 2, Barcelona
May 4th, 2008
Photo by Barto Ruiz
Adam Green és un espectacle. Un crooner dels temps moderns amb un humor i una manera de ser passadíssims de voltes. I un concert seu és tota una experiència. Va quedar clar ahir a la nit durant una hora i 45 minuts en què el novaiorquès va alternar interpretacions sublims d'un repertori que ja fa olor de clàssic, amb monòlegs en spanglish. Monòlegs amb menys sentit encara que les lletres de les seves cançons més surrealistes, però sempre oportuns.
Després que la britànica Laura Marling trenqués el gel amb un prometedor folk detallista i farcit d'agradables sorpreses, Green va saltar a l'escenari per escalfar motors amb "Festival Song", deixant clara quina seria la tònica de la nit: una banda sòlida cobrint-li les espatlles, on destacava la incorporació de dues coristes de color que atorguen pinzellades soul a certes parts del repertori, i la merescuda defensa d'un nou disc, "Sixes & Sevens", molt més ric en detalls i matisos del que certs sectors de la crítica especialitzada han sabut o volgut veure.
"Broadcast Beach", "It's a Fine", "Grandma Shirley and Papa", "Leaky Flask" o l'springsteenià single "Morning After Midnight" van ser algunes de les mostres de l'obra més recent de l'exMoldy Peaches, al costat d'unes "Tropical Island" i "Drowning Head First" -aquesta última, com es pot apreciar a la fotografia, amb l'acompanyament de la seva parella, Loribeth Capella, a la veu i al glockenspiel- que van sonar en format acústic. Un format on Green, sense banda i armat amb una guitarra acústica, exhibia la seva vessant més antifolk.
No van faltar tampoc mirades a l'obra anterior del Green solista, com "Hollywood Bowl", "Choke on a Cock", "Gemstones", "Emily", "Novotel", "Friends of Mine", "Dance with Me", "Carolina", "Bluebirds" -també en format acústic- o l'apoteòssica recta final on es van encadenar "Over the Sunrise", "Jessica" i un inesperat final de festa amb una interpretació de "Baby's Gonna Die Tonight" que, per sí sola, valia els 20 euros que costava l'entrada.
Audio: "Drowning Head First" - Adam Green
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada