The Fotolog Years: May 7th, 2006

BRIGHTON 64
La Paloma, Barcelona, 5-5-2006


Van arribar, van tocar i van vèncer. Brighton 64 van fer honor a la seva llegenda a l'escenari de la barcelonina sala La Paloma. Un públic entregat, format per vells i nous mods, amants de la música en general i algun curiós, va rebre la que probablement sigui la banda més emblemàtica que ha donat mai el Modernisme a la Ciutat Comtal (amb permís dels Negativos). Amb els germans Ricky i Albert Gil al capdavant, la formació va protagonitzar una aparició estelar al segon festival This Is The Modern World! que se celebrava al local del carrer del Tigre. Una nit durant la qual la sala va recuperar l'esperit dels clubs londinencs de mitjans dels anys 60. Estands de roba i discos, scooters, punxa-discos de luxe com Eneida Fever!, i fins i tot una ballarina exòtica, van escalfar un ambient on regnava l'elegància.

I enmig de tot això va tenir lloc l'esperat retorn de Brighton 64, reunits expressament per l'ocasió. La música enllaunada va deixar pas al silenci. De cop, el centre d'atenció va deixar de ser la pista i les mirades es van dirigir cap a l'escenari. I damunt seu, com si encara toquessin junts cada dia, van aparèixer Ricky, Albert, Tino i Jordi. Van començar forts amb "La calle 46", deixant clar des d'aquell mateix instant que estava començant una nit per al record. A partir d'aquí, el crescendo va ser constant gràcies a una comunió perfecta entre músics i públic.

I és que aquesta gent fa les coses ben fetes, i si s'ha de reunir no ho fa per destruir la llegenda, sinó per reforçar-la. Per tant, i com no podia ser d'una altra manera, la base de Brighton estava secundada per una secció de vents que va jugar un paper vital en peces com l'anteriorment citada, "El mejor cóctel" o "Conflicto con tu ayer". Van ser alguns dels moments àlgids d'un repertori on tampoc van faltar "Donde yo caí", "La próxima vez", "En mi ciudad", "Haz el amor" o les imprescindibles versions de "Fotos del ayer" (Negativos) i "En la medianoche" ("In the Midnight Hour", Wilson Pickett).

Ja a la recta final, per acabar d'arrodonir una actuació que guanyava intensitat amb cada nota que sonava, va arribar la traca final que van suposar "Barcelona Blues" i "La Casa de la Bomba". Havien arribat, havien tocat i havien vençut. La llegenda segueix intacta. El 27 de maig repeteixen a Madrid. Si poden, no s'ho perdin. Valdrà la pena...



Sona: "Un conflicto con tu ayer" - Brighton 64
(Perquè és la meva banda sonora des de fa dies...)


Tal vez te parezca extraño
Pero es fácil comprender
Buscar tesoros y encontrarlos
Un conflicto con tu ayer

Salen gatos a tu paso
No se trata de escapar
Atrapado por su abrazo (siempre sin querer)
Un conflicto con tu ayer
Con tu ayer (con tu ayer)
Con tu ayer (con tu ayer)
Con tu ayer (con tu ayer)
Con tu ayer

Son momentos delicados
Tienes mucho por perder
No lo piensas y haces daño (siempre sin querer)
Un conflicto con tu ayer

Pasas horas concentrado
Estás solo y estás bien
Dibujando en tu brazo (siempre sin querer)
Un conflicto con tu ayer
Con tu ayer (con tu ayer)
Con tu ayer (con tu ayer)
Con tu ayer (con tu ayer)
Con tu ayer

Con tu ayer (con tu ayer)
Con tu ayer (con tu ayer)
Con tu ayer (con tu ayer)
Con tu ayer

Un conflicto con tu ayer