Sentiments en veu alta

 

ANNA ROIG I L'OMBRE DE TON CHIEN

Teatre Auditori, Granollers

23 de maig de 2015

D'explicar històries, Anna Roig ha passat a mirar endins, a explorar els seus propis sentiments i a donar-los forma de cançó. Ho ha fet amb un tercer disc, "Un pas i neu i un pas" (2014), de marcat to reflexiu. I a través de cançons que amaguen l'eufòria primaveral marca de la casa en favor d'un posat malencònic i d'acords menors en processó permanent. Va ser aquest mateix repertori el que ahir va dominar el passi que Anna Roig i L'ombre de ton chien van oferir a Granollers. Espectacle teatralitzat, foscor ambiental i il·luminiació expressionista per a acompanyar la Roig en una muntanya russa d'emocions de les que no deixen lloc a cap mena de treva. Inici a contrallum amb "Gare de Metz", les coses clares amb "Que bé, ser aquí", alguna mirada al passat -"Petons entre camions", "Je t'aime" o "Vendeuse de rires"- i final de seda amb "Févirer". I, ja en tanda de bisos, l'altra cara de la moneda. Els colors i la vitalitat d'una Roig que, ara sí, es va adreçar al públic per a presentar quatre peces entre les quals no hi van faltar "Bigoti vermell" ni aquella recreació de "Digue'm que m'estimes" (Els Pets) que fa petit l'original.