Cites

M'agrada "Cites", la nova sèrie de Pau Freixas -estrenada recentment per TV3-. M'agrada tant, que ja porto tres nits de dilluns enganxat al televisor. Tres episodis, sis històries -cada capítol n'explica dues- i un grapat de bones sensacions. La primera, les pròpies històries. Relats creïbles i ben construïts, amb guions d'herència anglosaxona -la sèrie s'inspira en la britànica "Dates"- i essència barcelonina -els rodatges es van dur a terme en escenaris reals que tracen tot un mapa ocult de la Ciutat Comtal-. La segona, les interpretacions. Un eclèctic repartiment -Eduardo Noriega, Marta Marco, Nausicaa Bonnín, Marc Cartes o Aida Oset, entre d'altres- donant forma a personatges de carn i ossos, nàufrags tots ells en l'oceà de zeros i uns que són les aplicacions de cites online. I finalment, o més ben dit de bon principi, hi trobem la banda sonora. En certa manera, la primera carta de presentació de la sèrie. Una playlist on no hi figuren descafeïnades píndoles de consum ràpid sinó delicatessen de l'alçada de Luthea Salom -una catalana que canta en anglès i que factura peces tan rodones com "Blank Piece of Paper", i a qui no li agradi que s'hi posi fulles-. I la punta de llança d'una estètica decididament contemporània, la mateixa que consolida tot un gir de 180 graus en les telesèries produïdes a Catalunya. Un gir inevitable des de feia molt de temps i que ja s'havia intuït en produccions com "KMM". El que separa els productes adreçats a padrines -i que ningú se m'ofengui, que no és la intenció- dels que persegueixen un públic transversal i amb set de (bona) ficció televisiva.