M'ho va insinuar el seu disc de debut, "Boys & Girls" (2012), i m'ho va confirmar la seva primera i fins ara única actuació a Barcelona -sala Apolo, 13 d'agost de 2013-. Alabama Shakes era un grup solvent però sobrevalorat. Tant el seu primer àlbum com el seu directe eren correctes, i tant que sí, però no pas més que els de qualsevol banda de les que cada nit es deixen la pell en qualsevol bar de mala mort -i que ni es plantejarien omplir l'Apolo fins a la bandera-. Doncs bé, passats tres anys del seu debut discogràfic i gairebé dos de la seva escala a Barcelona, Brittany Howard i companyia fan tot un salt endavant a nivell qualitatiu amb "Sound & Color" (2015). Un segon treball on deixen de prémer l'accelerador per a potenciar la seva vessant més introspectiva però a la vegada atrevida -curiosament, la que menys semblava interessar a les masses que havien anat a l'Apolo a escoltar "Hold On"-. Mitjos temps boirosos i atacs de funk sense domesticar. Textures psicodèliques, nervi a flor de pell i suor servida en quantitats industrials. I a la base aquell southern soul electrificat que, ara sí, comença a marcar la diferència. Si fa dos anys era Alabama Shakes una promesa actuant en escenaris que li anaven grans, ara és una maquinària ben engreixada i disposada a recuperar el temps perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada