|
Bill Withers - Foto Reed Saxon | Corbis. |
"Vaig créixer a l'època de Barbra Streisand, Aretha Franklin o Nancy Wilson. Eren uns temps en què una dona grassa i lletja que sapigués cantar tenia el seu valor. Ara tot és imatge. No hi ha poesia. No és la meva època".
Bill Withers explica a Rolling Stone per què no li importen els premis Grammy i, sobretot, per què fa tres dècades va abandonar la música sense intenció de tornar-hi. I jo, que tinc força menys anys que l'autor de
"Lean on Me", entenc perfectament el seu punt de vista. I de vegades també penso que no acabo d'encaixar en aquests temps que corren. L'article de Rolling Stone el signa
Andy Greene, i el publica l'edició espanyola de la revista aquest mes de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada