|
Dawn Landes. |
A
"Why They Name Whiskey After Men", la nord-americana
Dawn Landes compara l'experiència de relacionar-se amb el sexe oposat amb la de beure whiskey. Tant els homes com les begudes espirituoses, assegura, la impressionen en positiu i li aporten calidesa abans d'acabar fent-li mal. En aquests temps en què tantes cançons d'amor i desamor són crucificades de forma viral en nom de no se sap ben bé quina moral, resulta revelador que sigui una dona qui signi una peça d'aquestes característiques. Perquè tal i com passa tantes vegades en sentit invers sense que molts i moltes vulguin adonar-se'n, la intenció de Landes no és atacar ni objectificar el gènere masculí sinó assenyalar la complexitat pròpia de les relacions humanes. Tot plegat, a ritme de honky tonk i amb uns arranjaments que freguen el classicisme country i acosten la de Kentucky a territoris propis de Loretta Lynn o Emmylou Harris. És la tònica general de l'àlbum on poden vostès trobar la peça en qüestió, un
"Meet Me at The River" (2018) que també alça el vol, i de quina manera, amb talls com
"Traveling",
"Southern Girl" o el tema titular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada