dimarts, 20 de novembre de 2018

Primal Scream: "Give Out But Don't Give Up: The Original Memphis Recordings" (2018)


No és la primera vegada que ens trobem davant d'un llançament d'aquestes característiques. La versió alternativa d'un disc que tots tenim interioritzat des de fa dècades, despatxada com si es tractés de la seva edició definitiva, l'obra tal i com s'havia concebut al seu dia. "The Original Memphis Recordings" (2018) es presenta com la recuperació de les sessions que van donar lloc a "Give Out But Don't Give Up" (1994), el primer gran cop de timó de la trajectòria de Primal Scream i també un dels seus àlbums més discutits malgrat incloure talls de l'alçada de "Jailbird" o aquell trencapistes anomenat "Rocks".

Un plàstic que trencava amb les textures àcides i el mestissatge electrònic del totèmic "Screamadelica" (1991) per a abraçar de ple un blues rock d'herència clarament stoniana i carregat d'essències del Sud, començant pels veterans músics de sessió de Muscle Shoals que van reforçar la banda escocesa durant les sessions de gravació a Memphis amb tot un Tom Dowd als controls. Diu la llegenda que el resultat no va agradar a la gent de Creation, que va encarregar a George Drakoulias una mescla en sintonia amb el mercat independent d'aleshores.

El que va passar a continuació és història i atorga encara més valor a la recent publicació de les versions oficialment originals de talls com "Big Jet Plane", "Free" o els anteriorment citats. Pistes que podrien passar perfectament per outtakes dels Black Crowes de l'època o fins i tot dels Stones més clàssics, i que bé justifiquen l'adquisició del plàstic que ens ocupa. Atenció a com sona "Rocks" sense la icònica base de bateria i amb les guitarres i la secció de metalls com a línies mestres. Material altament revelador, sobretot tenint en compte que es va enregistrar a pocs mesos de la publicació de "Voodoo Lounge" (1994) per part de Jagger, Richards i companyia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada