 |
| Natalia Politano y Maxi Prietto - Foto Juan Francisco Sánchez. |
Hi ha artistes polifacètics, i després hi ha els que són capaços de deixar empremta en qualsevol gènere o llenguatge que se'ls posi al davant. En aquest costat de l'Atlàntic, la gran majoria hem conegut Maxi Prietto com a vocalista i guitarrista de Los Espiritus, una de les bandes més essencials del rock argentí contemporani, amb un peu en la psicodèlia de múltiples arestes i un altre en el blues amb denominació d'origen portenya. Però abans havia destacat amb projectes com Prietto Viaja Al Cosmos Con Mariano, una aventura primerenca a través de la qual va oferir la seva pròpia visió de registres com el folk àcid o l'antifolk.
Pocs mesos després de la seva última visita a Barcelona amb Los Espiritus, ens torna a sorprendre ara amb un disc de boleros signat a mitges amb Natalia Politano, coneguda també com a Poli, vocalista de la banda psicodèlica Sr Tomate i un altre referent de ple dret del rock argentí de la present dècada. "Boleros y canciones" (2018, Alto Valle) són deu peces a mig camí de la tradició i els aires renovadors. Deu aproximacions a les arrels més clàssiques del bolero, realitzades des del màxim respecte i en sintonia amb una tradició centenària, però a la vegada realçades amb l'ofici i el segell a aquestes alçades inqüestionable d'aquests dos pesos pesants.
El coneixement de causa amb què Poli y Prietto han afrontat el projecte queda absolutament palès en talls com "Palmeras" o "Historia de un amor", originals d'Agustín Lara i Carlos Eleta Almarán respectivament, però sobretot en l'evocadora i preciosa lectura que el duet realitza de l'inevitable "Perfidia". L'estàndard d'Alberto Domínguez que no falta mai en cap repertori de boleros i que pocs han sabut lliurar amb la majestuositat amb què l'han segellat aquest parell. Fidel a les essències, però tan fresca com si l'haguessin compost ells mateixos abans d'ahir. Atenció també a "Si no te vas", un original de Cuco Sánchez que Poli y Prietto interpreten amb l'elegància d'un blues de Ray Charles, i sobretot a "Témpanos lejanos" i "Cigarrillos", dues composicions originals de Politano que enriqueixen el conjunt i en refermen el valor.
Menció a part es mereix la fitxa tècnica, un apartat on destaca la presència del violista Charly Pacini, músic de llarguíssim recorregut i pilar d'un dels corrents renovadors del tango com a component de la imprescindible Orquesta Típica Fernández Fierro, que s'ha encarregat de fer els arranjaments. També hi participen com a músics de sessió tres integrants de Los Espiritus -Martín Fernández (guitarres), Pipe Correa (bateria i maraques) i Fernando Barreyro (percussions)-. Ja com a convidats de luxe, hi trobem dos gegants de la música argentina com són Andrés Calamaro -veu a "Guitarras lloran guitarras" i "Si no te vas"- i Gustavo Santaolalla -ronroco a "Veinte años"-. Reclams de pes d'un llançament d'alçada, un repertori que hauria d'obrir el bolero a noves audiències i que tant de bo poguem degustar tard o d'hora en directe en aquestes latituds nostres.
Més informació:
Poli y Prietto / Spotify / Youtube
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada