Ja m'hi vaig referir una vegada com una de les grans joies de la meva col·lecció de vinils. Una edició nord-americana de "The Fabulous Johnny Cash" (1958) que va passar per moltíssimes mans abans de caure finalment a les meves. Un plàstic que no conté tan sols els dotze talls gravats als seus solcs, sinó també les històries de totes aquelles persones que els van degustar abans de poder fer-ho jo. Per coses com aquesta segueixo preferint els formats físics per sobre dels digitals a l'hora d'escoltar música, què volen que els digui.
Avui fa 60 anys que va veure la llum l'obra en qüestió. El tercer àlbum de Johnny Cash, el primer que editava sota el paraigües de Columbia després d'haver abandonat l'escuderia Sun, i amb tota probabilitat un dels cançoners més sòlids dels primers anys de l'Home de Negre. És cert que bona part de les seves pistes no solen figurar a la gran majoria d'antologies, però estem parlant del plàstic que va introduir aquelles dues meravelles que són "I Still Miss Someone" i "Don't Take Your Guns to Town". Títols com "The Troubadour" o "I'd Rather Die Young" tampoc tenen cap mena de desperdici. Amb el seu permís, em disposo a treure'l un cop més de la funda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada