Ja fa dos anys llargs que Loretta Lynn va lliurar "Full Circle" (2016), el primer fruit de les sessions de gravació que havia estat duent a terme durant tota una dècada amb John Carter Cash als comandaments. La de Kentucky va anunciar aleshores que d'aquelles mateixes sessions n'havia sortit material suficient per completar diversos àlbums, i que un cop finalitzada aquella aventura es plantejava la possibilitat de tornar a gravar a les ordres de Jack White. D'això últim no se n'ha sabut res més, però Lynn tampoc ha parat quieta. Lluny de conformar-se amb l'edició del material enregistrat amb el fill de Johnny Cash i June Carter, s'ha dedicat a complementar-lo i a donar forma a aquest "Wouldn't It Be Great" (2018) que repeteix la fórmula i les bones maneres del seu predecessor. Temes inèdits amb regust clàssic, alternats amb noves versions d'alguns dels títols més reconeguts del seu fons de catàleg, com ara "Don't Come Home a Drinkin'" o l'eterna "Coal Miners Daughter". La qual cosa no donarà cap nou impuls a la trajectòria d'aquesta icona nord-americana, però referma la seva vocació de present a l'edat de 86 anys, que de seguida s'ha dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada