D'acord, no descobrirem a aquestes alçades que "No Security" no és precisament "Get Yer Ya-Ya's Out!" (1970). En realitat ni tan sols es pot entendre com un document d'aquell Bridges to Babylon Tour durant el qual va ser enregistrat, sinó com un recull de temes que per la raó que fos mai abans havien aparegut als discos en directe dels Stones, com per exemple "Memory Motel", "You Got Me Rocking", "Respectable" o fins i tot "Gimme Shelter". Tampoc hi falten, és clar, cites a l'aleshores flamant "Bridges to Babylon" (1997) com ara "Saint of Me" o "Out of Control". El problema, en tot cas, era la manca de continuïtat entre una catorzena de pistes que s'havien gravat en ciutats tan distants entre elles com Amsterdam, Saint Louis o Buenos Aires.
Amb el Bridges to Babylon Tour ja finalitzat, l'edició d'aquest disc va servir a la banda per tornar a posar la maquinària en marxa i sortir de gira pels Estats Units amb un format menys mastodòntic i aforaments més reduïts -que en el cas de qui ens ocupa es tradueix en pavellons de bàsquet i similars-. Precisament, l'últim llançament de la sèrie From the Vault dels Stones recupera un dels concerts d'aquell No Security Tour, concretament el que Ses Majestats van oferir a la localitat californiana de San Jose l'abril de 1999. Una gravació que durant molt de temps s'ha pogut localitzar amb relativa facilitat al mercat no oficial, que a casa nostra vam poder escoltar al seu moment per via radiofònica i per cortesia del sempre oportú Jordi Tardà, i que acaba d'arribar a les disqueries sota el títol de "No Security - San Jose '99" (2018). Una bona manera de recordar com sonaven els Stones en directe ara fa cosa de dues dècades -atenció a "Some Girls", "Route 66" i "Get Off of My Cloud"-.
Este disco intenté robarlo en F*** cuando salió. A mi me gusta, de hecho actualmente lo tengo en el reproductor de mp3 justo antes de A Bigger Bang. Lo que no me cuadra son algunas colaboraciones, entiendo que aparezca Taj Mahal pero, ¿qué hace Dave Mathews ahí?
ResponEliminaA mi también me gusta. El único problema que le encuentro es la mencionada falta de continuidad entre su repertorio. Entiendo la idea de dar salida a una serie de temas que no habían aparecido en directos anteriores, pero si hablamos de álbumes en vivo siempre prefiero escuchar un mismo concierto entero con sus pros y sus contras (cuestión de gustos, nada más). ¿Qué hace Dave Matthews ahí? Pues, supongo, lo mismo que hacen tantas y diversas estrellas invitadas en tantísimos conciertos de los Rolling Stones, recordarnos que casi nada de lo que escuchamos sería igual sin Sus Majestades.
Elimina