Sense ànim de menysprear cap gènere musical, el proper cop que algú em vingui a explicar que el trap és la nova música dels adolescents o em surti amb qualsevol altre mantra per l'estil, jo li recomanaré que escolti a Honey Hahs. Una banda formada per tres adolescents londinenques que amb tan sols 16, 13 i 11 anys respectivament i a partir d'allò que deuen haver escoltat a casa, han definit un discurs únic i intransferible que poca cosa té a veure amb allò que se suposa que ha d'escoltar la gent de la seva edat segons tota una sèrie de suposats entesos que irònicament podrien ser els seus pares. El seu disc de debut, "Dear Someone, Happy Something" (2018, Rough Trade), produït per Steve Mackey (Pulp), és una col·lecció de cançons a baixíssima fidelitat que naveguen per territoris com els del pop independent o l'antifolk. A nivell líric, s'atreveixen a cantar malgrat la seva curta edat sobre temàtiques com la mort, l'alcoholisme o fins i tot Donald Trump -"Stop Him", un dels seus temes més celebrats-. Les seves harmonies vocals i el seu sentit melòdic avancen un futur prometedor. I no m'estranyaria que durant els propers mesos comencessin a aparèixer als cartells de més d'un festival. Descobreixin-les al seu web.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada