Si totes les escenes musicals tendeixen a comptar amb alguna banda capdavantera, el nou rock d'arrels nord-americà que durant els darrers anys ha vingut a posar al dia els postulats de Grateful Dead i The Allman Brothers Band podria tenir des d'ara mateix un dels seus grans exponents en Garcia Peoples. Després de girar l'any passat al costat de tot un Chris Forsyth, els de New Jersey presenten ara el que podria ser el primer clàssic de la seva discografia.
"Nightcap at Wits' End" (2020) comença amb l'aclaparador i monolític riff de "Gilding Through", una peça que enfila el vessant més àcid i psicodèlic del sextet fins a assolir cotes gairebé progressives –el riff en qüestió apunta a King Crimson-. Tres quarts del mateix es podria dir de "Wasted Time" –amb uns acabats, flauta travessera inclosa, que poden remetre per moments a uns Jethro Tull-.
No és que Garcia Peoples s'hagin passat al prog. El seu discurs segueix bevent de les coordenades més còsmiques de la música d'arrel nord-americana –el crescendo final de la citada "Wasted Time" és pur Allman Brothers-, però el seu esperit explorador, sumat a les dinàmiques de grup enfortides al llarg de tres àlbums i diversos anys a la carretera, han permès Danny Arakaki, Tom Malach i companyia fer un notable salt endavant. I facturar un disc que honra els seus referents alhora que reclama terreny propi.
Disponible a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada