Vaig veure ahir per televisió un anunci de les pizzes Casa Tarradellas on un adolescent que estudia Dret prova d'explicar als seus pares que vol deixar els estudis per dedicar-se a la música. Més enllà del fet que em costa de creure que tan acalorada discussió familiar es pugui resoldre al voltant d'una pizza com qui no vol la cosa, crec que els creatius que han desenvolupat tal despropòsit no són conscients que dedicar-se a la música no implica ni de bon tros deixar els estudis.
Al contrari, dedicar-se a la música implica justament estudiar (dins o fora de l'aula, això ja és un altre tema). I sobretot implica aprendre. I el més meravellós de tot plegat és que aquest estudi i aquest aprenentatge poden durar tota la vida si a un li ve de gust i s'ho proposa. Sigui com sigui, l'anunci de torn posa una vegada més de manifest el concepte que es té de la música en un país on la cultura, en tot el seu conjunt, no representa ni l'1% de la despesa pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada