dimarts, 17 de novembre del 2020
Liannallull - "Sol al sol" (2020)
Ja fa més d'un any que Liannallull van encetar una nova etapa marcada per un dràstic però efectiu canvi de format. Els de Sant Celoni, reduïts des d'aleshores al nucli fundacional de Jordi Espinach (guitarra i veu principal) i Anna Capacés (percussions i segona veu), deixaven enrere el rock decibèlic i els paisatges rocallosos que havien explorat des de la publicació de "L'amor que donis" (2016) i emprenien un viatge de tornada cap a les seves arrels més orgàniques. El resultat han estat una sèrie de concerts amb format acústic i mínim on Espinach i Capacés no tan sols han reinventat el seu repertori a partir de les pròpies essències, sinó que han aprofitat per presentar tot un seguit de composicions noves que ara per fi veuen la llum amb forma de disc.
"Sol al sol" (2020, Picap) consolida aquesta nova etapa de la banda del Baix Montseny, però sobretot posa sobre la taula una de les col·leccions de cançons més rodones que mai hagin despatxat Espinach i Capacés. La peça titular, per exemple, destil·la misticisme ancestral sobre una base de folk psicodèlic on ressonen Pep Laguarda i el Pau Riba més feréstec. "Si et despistes un segon" posa l'accent en un folk rock de factura estripada que remet al Neil Young més orgànic, i "Perquè tot s'acaba" conjuga malenconia tardorenca amb una subtil però precisa injecció elèctrica. "Esma per res" despatxa mala llet i urgència protopunk. I "A contrapèl" enriqueix amb acidesa dylaniana els postulats de la Velvet Underground post-John Cale.
L'altre factor que defineix "Sol al sol" és una lírica marca de la casa que alterna el comentari social amb la reflexió en primera persona. Versos que es van escriure fa més d'un any però en ocasions semblen fets a mida del moment present. "A qui més cridi li donem la raó, el murri obté tot el que vol", canten Espinach i Capacés sobre la base free jazz d'"Incendis". La radiografia d'un món absurd on la profunditat i el rigor han estat desplaçats per la immediatesa i l'excés de fetge de les xarxes socials. Menció a part hauria de valer la contagiosa "Estar amb tu". Versos d'amor sense excés de sucre, banyats en una preciosista melodia pop de vocació perdurable. Més que una de les perles del disc, un dels grans reclams del catàleg de Liannallull, des d'ara mateix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada