Foto Mick Tsikas/Efe.
ROBERT FISK
(1946-2020)
El món del periodisme necessita més referents com Robert Fisk. Especialment en un moment en què les veus discrepants tenen cada cop menys cabuda als grans mitjans de comunicació. Durant les últimes hores s'ha parlat molt de les entrevistes que Fisk va fer a Ossama Bin Laden durant la dècada dels 90 –molt recomanable rescatar-les sabent el que sabem ara-. També de com el periodista britànic va ser testimoni de nombrosos episodis clau de la història del Pròxim Orient al llarg de les passades quatre dècades.
No s'ha parlat tant, en canvi, de la seva postura habitualment crítica amb la política dels governs occidentals envers una regió que ell va arribar a conèixer molt millor que incomptables analistes geopolítics. "La vella idea que el periodisme ha de ser neutral i no prendre mai partit per cap bàndol és simplement una bajanada. Com a periodista, la teva neutralitat i imparcialitat l'has d'exercir des del costat dels que pateixen", va arribar a dir. Una declaració d'intencions i de principis que pràcticament defineix la totalitat de la seva trajectòria.
No s'ha parlat tant, en canvi, de la seva postura habitualment crítica amb la política dels governs occidentals envers una regió que ell va arribar a conèixer molt millor que incomptables analistes geopolítics. "La vella idea que el periodisme ha de ser neutral i no prendre mai partit per cap bàndol és simplement una bajanada. Com a periodista, la teva neutralitat i imparcialitat l'has d'exercir des del costat dels que pateixen", va arribar a dir. Una declaració d'intencions i de principis que pràcticament defineix la totalitat de la seva trajectòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada