Competir per un gram de misèria

Avui milers d'autònoms ens hem estat barallant, literalment, per poder accedir a una línia d'ajuts públics que a la pràctica no es poden considerar ni engrunes (menys encara quan les perspectives laborals i professionals de la gran majoria segueixen essent desoladores a curt, mitjà i llarg termini). Tot plegat no deixa de ser la perfecta radiografia d'un sistema que ens aboca a la precarietat, ens obliga a competir entre nosaltres per un gram de misèria i a sobre ens ve a dir que encara hauríem d'estar contents. El coronavirus i els seus efectes són tan sols un símptoma (un altre) d'una malaltia molt més enquistada. Potser, algun dia, ens treurem la mascareta dels ulls i ens n'adonarem.