Les connexions melòmanes de Maradona

Maradona (1960-2020), envoltat de vinils.

Ens deixava ahir Diego Armando Maradona, considerat com un dels millors futbolistes de la història i un referent admirat fins i tot per aquells a qui el futbol –i els esports televisats en general- ens diu més aviat poca cosa. Amb les seves ombres i punts foscos, que al capdavall era humà per molt que se l'hagi divinitzat, però un referent per mèrits que anaven més enllà de l'esport. Que els ho preguntin a les classes populars argentines i italianes –també d'altres països-, que van trobar en el Pibe de Oro una figura en la qual emmirallar-se, però sobretot algú en qui creure quan tot i tothom els girava l'esquena.

De Maradona s'ha dit de tot durant les últimes hores. Els mèrits esportius, les parts menys amables de la seva figura, la seva condició de símbol més enllà del terreny de joc, la seva determinació a l'hora d'enfrontar-se a la pròpia FIFA... Però s'ha parlat poc de les seves connexions melòmanes. De les cançons que li van dedicar Andrés Camalaro, Los Chikos del Maíz, Mano Negra –i Manu Chao en solitari-, Rodrigo o Charly Garcia –la cruesa d'aquell "Maradona Blues"-, entre tants d'altres. De la seva col·laboració amb Pimpinela. De Primal Scream dedicant-li "Higher than the Sun" en una actuació al BAM encara avui recordada per aquells que hi van ser. Inspirador, dins i fora del camp.