Tiña

Tiña (Josh Loftin, vestit de rosa) - Foto Arnau Coll.

En una entrevista recent, Josh Loftin, vocalista i rostre més visible de Tiña, reconeixia no haver escoltat mai sencer un disc de Pixies. El que pocs anys enrere s'hauria contemplat com un sacrilegi en el millor dels casos, a hores d'ara tan sols assenyala que la galàxia indie –i la melòmana en el seu conjunt- és tan dispersa per bé i per malament que poden sortir grups capaços d'emmirallar-se en els tòtems dels 90 sense necessitat d'haver-se après de memòria determinats cànons.

No és que a Loftin li falti escoltar música: a la mateixa entrevista citava referents com Pavement, Yo La Tengo, la Velvet Underground o el moviment antifolk. Influències que es deixen escoltar al primer àlbum del combo londinenc, "Positive Mental Health Music" (2020, Speedy Wunderground). Una col·lecció de cançons que Loftin fa servir per mirar al seu interior i exposar-lo a ritme de rock amb accent slacker i efectivament deutor de la música alternativa dels 90, però també d'il·lustres veïns com Fat White Family.

Descobreixin Tiña a Facebook.