Silenci a les sales

Miqui Puig a l'escenari de la sala Apolo, en un dels vídeos de "¿El último concierto?".

Silenci a les sales de concerts. Desenes de bandes i solistes desfilant pels seus escenaris sense que soni cap instrument ni s'arribi a pronunciar una sola paraula. El so del silenci que podria esdevenir una realitat en qüestió de mesos o fins i tot setmanes si no es reverteix la situació que s'ha anat generant des de l'inici de la pandèmia. Si la cultura ha tornat a ser una de les grans damnificades per una crisi que és sanitària però també econòmica i social –enèsim símptoma d'una crisi encara més gran que és estructural-, les sales de concerts han esdevingut el paradigma de com els professionals del sector solen ser els primers a rebre quan van mal dades.

Parlem de l'única categoria d'establiments, juntament amb les sales de festes, que no ha pogut alçar la persiana des que es va decretar el primer estat d'alarma ara fa vuit mesos –vuit mesos sense treballar, vuit mesos pagant despeses, vuit mesos sense poder fer cultura-. Per això, locals d'arreu de l'Estat han portat a terme durant les últimes setmanes la campanya "¿El último concierto?", que ahir al vespre va culminar amb l'emissió de diversos vídeos, un per cada sala adherida a la causa, amb el silenci com a fil conductor. Una forma de recordar-nos com seran les nostres ciutats si han de tancar aquells espais on no tan sols hem gaudit de la música que ens agrada i n'hem descobert de nova, sinó que ens hem relacionat i hem teixit comunitats.