D.E.P. James Broad

James Broad, durant una actuació el 1998 - Foto Patrick Ford/Getty Images.

Vaig descobrir Silver Sun en alguna revista anglesa de les que solia consultar durant la segona meitat de la dècada dels 90. Una banda de power pop de les de tota la vida, sorgida a la Londres post-Britpop, que a casa nostra va obtenir un escàs ressò però a la seva terra semblava tenir-ho tot per menjar-se el món –inclòs un àlbum de debut homònim (1997) produït per tot un Nigel Godrich que venia de fer història amb Radiohead-.

A la crítica l'entusiasmaven els seus discos, però la cosa no va anar com semblava que havia d'anar. El grup va seguir gravant obres notables –el seu treball més recent, "Switzerland", data de la passada primavera i hauria de fer les delícies de qualsevol amant del power pop més fresc i genuí-, però durant dues dècades s'ha mantingut com a banda de culte. Reconec que jo mateix li vaig perdre la pista poc abans o poc després del canvi de segle –l'havia recuperat justament arran de la publicació de "Switzerland", sens dubte un treball a reivindicar-.

Ens deixava la setmana passada a causa d'un càncer el seu vocalista, guitarrista i principal compositor, James Broad. Un d'aquells artesans de la cançó pop que haurien merescut un reconeixement més ampli i que malauradament marxen abans d'hora. Descansi en pau.