Baixem al Caroll's de Platja d'Aro

L'antiga discoteca Caroll's de Platja d'Aro, setembre de 2023.

L'interior de l'antiga discoteca Caroll's de Platja d'Aro, que va obrir a finals de la dècada dels 70, durant el moment àlgid d'aquests establiments, i va tancar el 2017. El propietari del local va tenir la gentilesa d'obrir-me les portes el cap de setmana passat, i vaig comprovar que tot segueix intacte. Les taules rodones que envoltaven la pista. Els vinils de 45rpm que decoraven part de les seves parets. Les dues barres de bar. I fins i tot el mític i elegant Rolls-Royce de color groc sobre el qual reposava la cabina del disc jockey.

Baixar avui a l'antic Caroll's vol dir tornar a un temps en què l'oci nocturn tenia com a finalitat alguna cosa més que servir copes perquè sí. A un concepte on la funció de la música anava molt més enllà d'un simple fil de fons, i on es cuidaven aspectes com l'interiorisme o fins i tot l'arquitectura. A un moment en què la nit portava implícits tota una sèrie de rituals i els clients VIP de les discos no eren futbolistes curts de gambals, sinó artistes, intel·lectuals i estrelles del rock. També als dies en què la gent jove es podia permetre pagar-se unes copes en lloc d'haver-se de conformar amb un botellón quan volia sortir de festa.

El meu bar preferit d'aquest món

La mítica façana de l'Skull.

Saps que t'has fet gran quan et trobes a la barra d'un bar explicant-li a un desconegut que una vegada vas cantar amb Iggy Pop en un escenari, que sense saber ben bé com et vas colar a un concert de Dickey Betts en un soterrani de Times Square, o que Texas Terri es va despilotar al teu davant mentre li feies una entrevista al camerino del Mephisto. Però, a la vegada, saps que això de fer-se gran és relatiu quan el bar és a punt de tancar, tu et disposes a retirar-te, de cop i volta entra un grup de deu argentins que no saps d'on han sortit, comencen a demanar cançons dels Rolling Stones, i decideixes que mai és massa tard per fer la penúltima. Per tota la resta, l'Skull de Platja d'Aro segueix sent el meu bar preferit d'aquest món. Parada obligada abans i després d'assistir al FestiSurf Costa Brava.

The Rock

La força de les onades xocant contra els esculls al fons d'un penya-segat. Una imatge que en termes conceptuals i metafòrics connecta amb l'estètica de moviments com el romanticisme, també amb l'escena final de "Quadrophenia" (1979), la pel·lícula de Franc Roddam basada en el disc del mateix títol de The Who (1973). I amb l'àlbum en qüestió, és clar. Amb pistes tan majestuoses com "The Rock", on la bateria de Keith Moon marcava el ritme amb tanta força com el mar trencant-se un matí de tardor sota aquest penya-segat de la Costa Brava. Impossible oblidar la versió d'aquesta peça que la banda va fer mesos enrere al Palau Sant Jordi de Barcelona, sense Keith Moon però amb Pete Towshend i Roger Daltrey encara en plena forma. Sa Conca, Platja d'Aro. Setembre de 2023.

In the Pines

Platja d'Aro, setembre de 2023.

Les obscures profunditats d'una pineda a tocar de la llera del riu Ridaura, a l'extrem sud de Platja d'Aro. L'espessor d'un entorn on el sol no acostuma a brillar i on un es podria passar la nit sencera tremolant. Com a "In the Pines", la murder ballad tradicional que han gravat Bill Monroe, Leadbelly, Mark Lanegan, Nirvana, Dolly Parton i Loretta Lynn, entre d'altres –alguns, amb el títol de "Where Did You Sleep Last Night?"-, i que Robert Plant va citar dies enrere durant el seu concert a Barcelona. El blues més ancestral ressonant en la penombra d'una arbreda.

Mississippi Queen

Platja d'Aro, setembre de 2022.

Els parcs d'atraccions són d'aquella mena d'entorns on la realitat i la ficció van de la mà, i on solem atorgar a la fantasia tota una sèrie de llicències que (malauradament) no li concedim en cap altre àmbit. De parcs d'atraccions n'hi ha de molts tipus. Des dels grans recintes temàtics fins als vells parcs de tota la vida, que encara en queden uns quants –i solen tenir força més gràcia i encant que no pas els grans-. A Platja d'Aro n'hi ha un d'aquests últims, i sempre que hi passo pel costat m'agrada aturar-me a contemplar aquesta atracció. Mississippi Queen, es diu, com aquella clàssica cançó de Mountain, i el seu concepte s'inspira en un d'aquells casinos flotants que solen trobar-se a les aigües del riu de Tom Sawyer.

Un retrat de Michael Jackson

El rei del pop saludant els clients de la pizzeria. Platja d'Aro, setembre de 2022.

Seguint amb la temàtica de la peça anterior, poques imatges evoquen tan bé el que queda de l'era daurada de les discoteques com aquest retrat a escala real de Michael Jackson, que el mateix rei del pop va signar el 1988 a París –gira de "Bad" (1987), ni més ni menys- amb dedicatòria inclosa a l'antiga discoteca Paladium de Platja d'Aro –l'original, no la que es va instal·lar anys després a la piràmide de l'antic Kamel- i que avui decora una petita pizzeria del centre de la ciutat.

El local el porta un matrimoni italià molt simpàtic, que pot arribar a amenitzar l'hora de dinar amb seleccions musicals a ritme de rockabilly, Northern Soul i ska anglès dels 80, i que no té cap inconvenient en deixar que tothom qui ho desitgi es faci fotografies amb el cartell en qüestió o fins i tot el toqui amb les seves pròpies mans. Aquesta és la part positiva de tot plegat. Que un tresor com aquest no hagi acabat darrere la impenetrable vitrina d'un museu o d'una franquícia com la que molts de vostès poden tenir en ment, sinó a l'abast de qui passa pel carrer.

Les ruïnes de Pacha

L'antiga Pacha de Platja d'Aro, al peu del Puig Pinell, setembre de 2022.

El que queda de l'antiga discoteca Pacha de Platja d'Aro, símbol d'un temps ja molt llunyà en què el propi concepte de discoteca portava implícits tota una sèrie de valors afegits en termes d'arquitectura, disseny, interiorisme i, és clar, música. Un temps, l'era daurada de les discoteques, en què qui solia deixar-se veure per locals com aquest no eren futbolistes d'elit amb el coeficient intel·lectual d'un mosquit, sinó artistes de la talla del mateix Dalí.

Per qüestions d'edat, jo vaig viure molt de passada (i molt al final) aquella era daurada. I francament m'interessaven ben poc les discoteques perquè el meu ambient era un altre. Però amb la perspectiva que atorguen el temps i l'edat, m'he acabat adonant de tot allò que es va perdre darrere d'aquells edificis singulars on el ball era més que una simple oferta d'oci de cap de setmana, un esdeveniment social de primeríssim ordre i en alguns casos pràcticament una religió.

Pacha Platja d'Aro va ser una de tantíssimes discoteques que van abaixar la persiana durant la primera dècada del segle XXI, quan l'enduriment dels controls d'alcoholèmia va fer inviable un model d'oci que certs canvis d'hàbits van acabar de rematar. A hores d'ara, aquestes ruïnes són tot el que queda d'un temps en què el món potser era una mica menys segur que avui, però també era bastant més divertit.

El disc de FestiSurf Costa Brava

A banda de la festassa celebrada el cap de setmana passat al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro, FestiSurf Costa Brava també commemora el seu desè aniversari amb l'edició d'un disc que hauria de fer les delícies tant dels incondicionals del festival empordanès com dels amants de la música surf i el rock'n'roll en general. "10è Aniversari FestiSurf Costa Brava" (2022, Folc Records / Arocinema) és un ep amb quatre rareses d'algunes de les bandes que van actuar en aquesta desena convocatòria. MFC Chicken i Los Chicos amb una peça cada un i, atenció, dos temes de Mike Barbwire (The Barbwires) amb el suport sempre oportú de 13th Magic Skull. Elegant vinil d'edició limitada no disponible en plataformes digitals (ni falta que fa).

Deu anys de FestiSurf, a El Punt Avui

FestiSurf Costa Brava celebrava el cap de setmana passat el seu desè aniversari amb les actuacions de The Barbwires, 13th Magic Skull, Pelomono i MFC Chicos, unió inèdita –i per ara exclusiva- de MFC Chicken i Los Chicos, al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro. Crònica d'un servidor a l'edició d'ahir, dilluns 26 de setembre, d'El Punt Avui (edició Girona). Fotografia de Francesc Esteva.

Deu anys ballant surf a la Costa Brava

FESTISURF COSTA BRAVA 2022
Palau d'Esports i Congressos, Platja d'Aro

24 de setembre de 2022

Si un aniversari rodó demana una festa a l'alçada de les circumstàncies, FestiSurf Costa Brava va celebrar els seus deu anys de trajectòria amb una de les seves edicions més potents i alhora emotives. A l'escenari del Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro, vells coneguts de la casa reunits per l'ocasió, uns històrics de la música surf al continent europeu oferint una actuació absolutament memorable i, com a plat fort de la jornada, la unió fins ahir inèdita –i per ara exclusiva- de Los Chicos i MFC Chicken en un sorprenent projecte conjunt. Només per això últim ja valia la pena deixar-ho tot i acostar-se fins al Baix Empordà, però és que la resta del cartell tampoc tenia desperdici.

Van escalfar motors els andalusos Pelomono a ritme d'hipnòtic rock'n'roll i corrosiu blues elèctric, sempre en clau instrumental. Format minimalista –guitarra i bateria-, misteri ancestral i un repertori d'estètica Southern Gothic que per moments va transportar Link Wray fins a la mateixa cruïlla de camins on Robert Johnson havia pactat amb el Diable. Pas previ a l'atòmica descàrrega d'uns 13th Magic Skull que pràcticament van néixer de forma paral·lela al FestiSurf, i que ahir es reunien per l'ocasió després d'un llarg silenci. Ambaixadors destacats del més genuí instro surf a les costes catalanes, els de Palafrugell van alternar material propi amb sucoses cites a Wanda Jackson ("Funnel of Love") i els Animals ("The House of the Rising Sun"). Jugaven a casa i ho van saber aprofitar.

També jugaven a casa, fins a un cert punt, The Barbwires. Amb dues dècades i mitja de carrera que els acrediten com un dels noms essencials de la música surf al continent europeu, els suecs tornaven al FestiSurf vuit anys després de la seva primera visita a Platja d'Aro. Un power trio de guitarra, baix i bateria, comandat pel sempre solvent Mike Barbwire a les sis cordes i reforçat per una secció rítmica de les que no fan presoners. Van començar a mig gas, però de seguida van prémer l'accelerador per acabar oferint un dels concerts més rodons que s'han viscut al festival durant els darrers anys. A destacar, ni que sigui a mode d'anècdota, el magnetòfon de bobina oberta amb què disparaven puntualment bases i ambients sonors, al qual es van referir en diverses ocasions com el quart component del grup. Visualment feia molt més goig que un maleït laptop, no cal dir-ho.

I finalment, l'actuació de MFC Chicos –així es com han batejat els components de Los Chicos i MFC Chicken la seva aventura conjunta- va venir marcada per l'absència de Rafa Suñén, vocalista de la banda madrilenya, baixa d'última hora per motius de salut. Un imprevist que va obligar la imponent formació –vuit músics a l'escenari, dues bateries i la comunió de dos discursos a priori distants que van acabar encaixant a la perfecció sobre el terreny- a refer el repertori a l'últim moment, mantenint-hi peces de cada banda però amanint-les amb més versions de les previstes. Cap problema, quan els referents citats són tan coherents i oportuns com els Righteous Brothers ("Little Latin Lupe Lu"), els Rivieras ("California Sun") o, és clar, els Sonics –el "Have Love, Will Travel" de Richard Berry en clau de garatge-. Apoteòsic final de festa, i un concert que tant de bo es pugui repetir ben aviat i amb tothom a bord.

MFC Chicos.

The Barbwires.

13th Magic Skull.

Pelomono.

FestiSurf Costa Brava celebra el desè aniversari amb un cartell de luxe

MFC Chicos, unió inèdita i actuació exclusiva.

FestiSurf Costa Brava celebra el seu desè aniversari amb les actuacions de The Barbwires, 13th Magic Skull, Pelomono i la unió en exclusiva de Los Chicos amb MFC Chicken. Serà el 24 de setembre al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro. Un any més, la millor forma d'acomiadar l'estiu per la porta gran.

És el gran festival del final de l'estiu, i possiblement també el més estiuenc de tots els festivals que es fan a casa nostra. FestiSurf Costa Brava celebra enguany el seu desè aniversari, tota una fita venint d'una convocatòria que va néixer amb la vocació de programar any rere any la més genuïna música surf –entenent aquest concepte des d'una perspectiva tan oberta com rigorosa- al cor de la Costa Brava. La cita serà el 24 de setembre al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro, i el cartell torna a ser d'autèntic luxe.

Destaca d'entrada la unió inèdita i en exclusiva de dues bèsties escèniques com són MFC Chicken i Los Chicos. Els britànics, vells coneguts de la casa, destil·len com ningú més les essències més fresques del rock'n'roll amb accent del Pacific Southwest. Els madrilenys, que poques presentacions requereixen amb dues dècades de trajectòria a l'esquena, són una de les bandes de garatge més solvents i vitamíniques que es poden escoltar en aquest costat dels Pirineus. Sumaran esforços expressament per l'ocasió, en un projecte que han batejat com a MFC Chicos i que promet esdevenir una sorpresa amb majúscules.

També destaca la presència d'uns veterans de l'instro surf al Vell Continent com són The Barbwires. Encapçalats per l'incombustible Mike Barbwire, els suecs tan sols han arribat a lliurar dos àlbums –i un grapat de singles i ep's- en un quart de segle de trajectòria, però tant l'un com l'altre són tan cotitzats com els seus adrenalínics directes. Encara en les coordenades més primitives i fundacionals del surf, els empordanesos 13th Magic Skull jugaran literalment a casa, celebrant també una dècada llarga als escenaris en el marc d'una cita que pràcticament els és feta a mida.

Completen el cartell uns deixebles avantatjats de Link Wray i Hasil Adkins com són Pelomono, un duet de Jaén dedicat en cos i ànima a explorar les pantanoses coordenades on conflueixen el blues més corrosiu i el rock'n'roll més primitiu. El formen Antonio Pelomono i Pedro de Dios, aquest últim conegut com a guitarrista de Guadalupe Plata –amb els quals comparteixen la capacitat de maridar l'estètica Southern Gothic amb tot el misteri ancestral de la tradició andalusa-. Pel preu de 10 euros gairebé simbòlics, l'entrada inclou un ep d'edició limitada –en vinil, faltaria més- amb peces de totes les bandes del cartell. Que ningú es quedi sense!

Més informació:

FestiSurf Costa Brava  /  Pàgina web

El FestiSurf 2021, a Ruta 66

Dani Nel·lo, Los Capitanes, Tiburona i Lord Diabolik van actuar el cap de setmana passat a FestiSurf Costa Brava, al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro. Ja poden llegir la crònica d'un servidor al web de Ruta 66.

La prèvia a l'Skull

Com no podia ser de cap altra manera, la prèvia del FestiSurf Costa Brava la vam fer a l'Skull, visita obligada quan un s'acosta fins a Platja d'Aro i tot un santuari rocker on les seleccions musicals encara les fan éssers humans i no algoritmes digitals. Bona música, bon beure i bona gent a un costat i l'altre de la barra. No es pot demanar res més (bé, sí, que el Procicat faci el favor de reobrir la nit d'una maleïda vegada).

Ritmes de garatge i saxofonistes salvatges

Dani Nel·lo, saxofonista salvatge.

FESTISURF COSTA BRAVA 2021
Palau d'Esports i Congressos, Platja d'Aro

18 de setembre de 2021

El temps passa volant i ja fa nou edicions que FestiSurf Costa Brava va posar el litoral gironí al mapa peninsular de la més genuïna música surf. Durant tot aquest temps, la cita empordanesa s'ha consolidat com un dels últims grans esdeveniments del calendari melòman estiuenc a casa nostra, una festa de final de temporada que la nit passada va desafiar el coronavirus per segon any consecutiu amb un cartell de marcat accent garatger, si bé emmarcat en les coordenades surferes que són la raó de ser del festival.

Van trencar el gel els infal·libles Lord Diabolik, des de Perpinyà, amb una bona dosi de rock de garatge de les que posen les piles des del minut zero. Màscares de lluita lliure mexicana, irreverent sentit de l'humor i una actitud escènica a prova de bales. Ritmes cavernícoles, guitarres carregades de fuzz, homenatges als tòtems de dècades pretèrites i perles de pròpia autoria com "Les fous du garage", que van escalfar l'ambient del Palau d'Esports i Congressos malgrat les (incomprensibles) restriccions sanitàries encara vigents en l'àmbit cultural.

Igualment adrenalínica va ser la descàrrega de Tiburona, potentíssim trio madrileny sorgit de les cendres de les enyorades Juanita Banana i dedicat en cos i ànima a aixecar la moral del personal amb unes cançons que beuen a parts iguals del punk més primitiu i l'esperit del ié-ié més irreverent. Van alternar píndoles tan addictives com "Sola y feliz", "Que viene el lobo" o l'instro surf gran reserva de "Tiburona", amb versions tan ben triades com "Aquí en mi nube", lectura en castellà del "Get Off of My Cloud" dels Stones.

També sumen anys de militància a l'escena madrilenya els components de Los Capitanes, un combo de rock'n'roll tan directe i visceral com ben engreixat on destaca la presència dels incombustibles Albert Ginés (guitarra) i Alberto Bigotes (bateria). Vestits amb uniformes d'oficials d'alta mar, van maridar rodanxes de rock de garatge tan suculentes com "Capitán", "Dirty Chanquete" o "Benny Hill", amb una oportuna revisió de "Diga qué le debo", el clàssic de Siniestro Total amb el qual es van acomiadar.

Ja per acabar, el sempre solvent Dani Nel·lo va tancar el festival amb tota una lliçó magistral d'història melòmana que va repassar capítols tan essencials com el swing, el jump blues, el primer rock'n'roll o la música jamaicana de les dècades dels 50 i 60. Un repertori basat en els dos volums del seu projecte Los saxofonistas salvajes, set músics a l'escenari –a destacar el també saxofonista Pere Miró-, i cites a mestres com Red Holloway ("Last Call") o Sam Butera ("Come Back to Sorrento"). Final de festa per la porta gran.

Dani Nel·lo, Lord Diabolik, Los Capitanes i Tiburona al FestiSurf Costa Brava

Lord Diabolik.

Dani Nel·lo, Lord Diabolik, Los Capitanes i Tiburona. Potent cartell amb les essències surferes com a fil conductor i el més genuí i salvatge rock'n'roll com a raó de ser. Torna FestiSurf Costa Brava, l'últim gran festival de l'estiu, el proper 18 de setembre al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro.

Amb vuit edicions a l'esquena, FestiSurf Costa Brava no és tan sols una cita de referència per als amants del més genuí instro surf i els seus registres perifèrics, sinó també amb tota probabilitat l'últim gran festival de l'estiu a casa nostra. Així torna a acreditar-ho el cartell que els seus promotors tenen previst desplegar el 18 de setembre al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro, emplaçament on per segon any consecutiu es despatxaran dosis abundants de fuzz, reverb i ritmes endimoniats.

El programa l'encapçala un il·lustre veterà i vell conegut de la casa com és Dani Nel·lo, que vindrà a presentar el segon volum del seu projecte "Los saxofonistas salvajes" (2019). Tota una bateria de dards de precisió a ritme de swing, jump blues, jazz noir i rock'n'roll instrumental, per cortesia d'un dels grans saxofonistes de l'escena estatal i amb una formació d'autèntic luxe on destaca la presència de sospitosos habituals de solvència tan contrastada com són Pere Miró (saxo) o Dani Baraldés (guitarra).

Destaca també la presència al cartell dels incombustibles Lord Diabolik. Des de Perpinyà, un salvatge i desvergonyit duet de rock de garatge amb molta mala llet però també amb un agut sentit de l'humor. Màscares de lluita lliure mexicana, ritmes trencapistes i una càrrega elèctrica que sintonitza amb el bo i millor de la nissaga Nuggets. El seu primer disc llarg, "Ne Juge Pas" (2021), ha estat una de les grans sorpreses del present exercici.

També naveguen per les coordenades del garatge més directe i animal Los Capitanes, combo format per veterans de l'escena madrilenya amb anys de quilometratge a bord de bandes com Los Tikis del Ritmo, Panches Surfers o Juanita Banana. Rock'n'roll gamberro, amb actitud punk i directe a la cara, cançons sobre festes, alcohol i un consum desmesurat de carn. Presentaran el seu primer àlbum, un "¡Golpe de remo!" (2021) que efectivament convida a gaudir dels petits i grans plaers d'aquesta vida com si no hi hagués demà.

I tot i que les deixem pel final no hauria de passar inadvertida la presència al FestiSurf de les també madrilenyes Tiburona. Un refrescant combo de garatge sorgit de les cendres de les citades (i enyorades) Juanita Banana, amb un ep de debut produït per tot un Paco Loco que va veure la llum l'any passat amb títol homònim. Una col·leció de píndoles immediates, de les que atrapen i carreguen les piles de bon principi. Atenció a l'instrumental "Tiburona", que bé podria esdevenir l'himne oficial d'aquesta edició del FestiSurf.

Més informació i entrades:

FestiSurf Costa Brava  /  Pàgina web

El FestiSurf 2020, a El Punt Avui i Ruta 66

El cap de setmana passat vam tornar a gaudir de la millor música surf de la mà de FestiSurf Costa Brava, que va aplegar les actuacions Los Tiki Phantoms i MFC Chicken a l'escenari del Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro. Ja poden llegir les cròniques d'un servidor a El Punt Avui i Ruta 66 amb fotografies de Lluís Català.

Platja d'Aro, setembre de 2020

Encant decadent, bellesa singular.

El que avui coneixem com a Platja d'Aro es va desenvolupar urbanísticament a partir del boom turístic dels anys 60, i va viure la seva època de màxima esplendor entre les dècades dels 70 i els 90. Actualment segueix essent un dels principals nuclis de turisme tant al Baix Empordà com al conjunt de la Costa Brava, però l'arquitectura de bona part de les seves edificacions remeten a temps més aviat pretèrits. Platja d'Aro és una ciutat viva, sobretot en temporada alta, però té un encant decadent que li atorga un aire d'allò més singular.

Blocs d'apartaments que al seu dia podien semblar futuristes, avui es perfilen com a testimonis de temps llunyans en què el turisme tal i com l'hem acabat entenent tot just començava a prendre forma. Discoteques tancades i locals encara en actiu invoquen els dies en què els controls d'alcoholèmia no es trobaven encara a l'ordre del dia i la normativa viària era més permissiva amb qui optava per divertir-se de nit desplaçant-se amb transport privat. També els temps en què la pressió veïnal no havia desterrat bona part de l'oci dels centres de les ciutats.

D'altra banda, rètols i llums de neó anunciant que un pot prendre's un cubata a mitja tarda o menjar-se una pizza abans d'anar a dormir sense sortir del mateix local es perfilen, a aquestes alçades, com a símbols de resistència davant la rigidesa de les administracions a l'hora de tolerar determinades activitats d'oci. Més encara, no cal dir-ho, en un context de crisi global en què l'emergència sanitària s'està aprofitant des de dalt com a pretext per carregar-s'ho tot. Que un d'aquests locals disposi d'una figura a escala gairebé real d'Elwood Blues donant la benvinguda als seus clients, li atorga un aire encara més únic i entranyable.

Un bloc d'apartaments d'estètica futurista en temps passats.

ASSAC, un clàssic de l'oci nocturn empordanès. 

Elwood Blues rebent la clientela d'un pub restaurant.

Pub, discoteca i restaurant, tot en un.

L'Skull, un clàssic de la Costa Brava

Més que una visita obligada quan un s'acosta a Platja d'Aro, el pub Skull és un clàssic de la Costa Brava. Un santuari rocker dels de tota la vida, que ha sobreviscut a modes, tendències i altres cataclismes, i on poden sonar en una mateixa nit Biohazard, Thin Lizzy, Bad Religion, The Who i Eddie Cochran. El primer que un pot observar quan hi posa els peus és tota la muralla de discos compactes que decoren la cabina del disc jockey, carta de benvinguda i declaració d'intencions de qui encara opta per deixar que la música la posi un ésser humà i no una aplicació digital. Les consumicions solen ser generoses, tant a nivell de preu com de quantitat. I les persones que hi ha a l'altre costat de la barra són un encant. El cap de setmana passat hi vam anar a fer la prèvia del FestiSurf Costa Brava, per allò de començar la nit amb les piles ben carregades.

Ganes de passar-s'ho bé, malgrat tot

Los Tiki Phantoms.

FESTISURF COSTA BRAVA 2020

Palau d'Esports i Congressos, Platja d'Aro

19 de setembre de 2020

En un moment donat, durant la recta final de l'actuació de Los Tiki Phantoms, un dels components del combo barceloní es va adreçar al respectable per agrair-li l'assistència a una nova edició de FestiSurf Costa Brava malgrat un context general que no convida precisament a sortir de casa. "Gràcies per seguir tenint ganes de passar-vos-ho bé", va proclamar. I molt probablement fos aquesta la clau de tot plegat. Ja poden els de dalt estigmatitzar la cultura, perseguir l'oci i predicar la por, que al final del dia sempre hi haurà persones disposades a passar-s'ho bé malgrat tot. Com ara els diversos centenars d'ànimes –aforament limitat, no cal dir-ho- que es van aplegar la nit passada en una de les edicions més especials de la cita empordanesa.

Una edició marcada per una crisi sanitària que havia obligat a retallar el cartell a última hora: les restriccions derivades de la pandèmia havien impedit als portuguesos TT Syndicate desplaçar-se fins a Platja d'Aro. La coronacrisi privava el respectable de la que prometia esdevenir la gran revelació de la nit, però a canvi guanyaven minutatge les actuacions dels caps de cartell, els citats Tiki Phantoms i els britànics MFC Chicken. Dos vells coneguts de la casa que ja havien compartit escenari en passades convocatòries. I un explosiu còctel a dues bandes que venia a refermar la vocació del FestiSurf a l'hora d'eixamplar els horitzons de la música surfera a partir de discursos perifèrics com el rhythm & blues o el rock'n'roll de garatge.

Van ser els barcelonins els encarregats d'encetar una vetllada certament estranya però en qualsevol cas reconfortant. Estranya perquè es fa difícil restar assegut en una cadira mentre els quatre emmascarats despatxen l'un darrere l'altre cartutxos trencapistes com "Bala de plata" o "Locos sobre ruedas", encara més quan baixen de l'escenari per ballar entre el respectable la seva particular Tiki-Conga. I reconfortant, perquè no hi ha millor recepta per fer bona cara al mal temps que una bona dosi d'adrenalínic instro surf amb aquell component fantàstic que convida a fer volar la imaginació. Van rematar el repertori amb una generosa bateria de composicions alienes –la majoria provinents del seu darrer àlbum, "Disco Guateque" (2019)- on no van faltar cites a Blondie ("Call Me"), Wham! ("Wake Me Up Before You Go-Go") o a-ha (aquell "Take on Me" que ja ha esdevingut un clàssic dels directes de Los Tiki Phantoms). 

També MFC Chicken venien amb nou plàstic sota el braç, un "Fast Food & Broken Hearts" (2020) on es presenten amb formació renovada i fidels com el primer dia als postulats més vitamínics del rock'n'roll del Pacific Northwest. Amb el sempre infal·lible Spencer Evoy fent saltar espurnes del seu saxofon i presumint d'un registre vocal que a estones pot arribar a invocar el mateix Screamin' Jay Hawkins, els londinencs han guanyat dinamisme sobre el terreny amb la incorporació d'aquest guitarrista tot terreny que és Dan Criscuolo (The Fuzillis). Van basar el set en el material recent –van brillar, i de quina manera, "Always, Always, Always", "KFC Called the Cops on Me" o un "Tipi Tapa" amb Agustí Burriel (Los Torontos) com a vocalista convidat-, van presumir de fons d'armari –"Hooch Party", "Goin' Chicken Crazy", "Voodoo Chicken"- i van reconèixer els seus referents amb una explosiva lectura de "Dirty Robber" (The Wailers). Música per a gent amb ganes de passar-s'ho bé, ni més ni menys.

Los Tiki Phantoms, MFC Chicken i TT Syndicate al FestiSurf Costa Brava

Los Tiki Phantoms, ritual surfer.

Los Tiki Phantoms, MFC Chicken i TT Syndicate. Triplet d'elevadíssim voltatge i un cartell d'allò més suggerent, el que acaba de presentar FestiSurf Costa Brava en aquests temps d'emergència. Serà el 19 de setembre al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro. Reservin lloc i posin-se les millors gales surferes.

Havia d'haver estat un any més l'últim gran festival de l'estiu. I donades les circumstàncies, es pot comptar entre les poques cites melòmanes d'aquesta temporada que ara per ara no han vist alterats els seus plans. Fidel a les seves arrels i a la seva vocació, sobreposant-se a crisis i pandèmies, el FestiSurf Costa Brava ho té tot a punt per desplegar el mes vinent un cartell on l'instro surf més incorruptible i genuí tornarà a retroalimentar-se amb discursos perifèrics que van del garatge al rhythm & blues.

La cita tindrà lloc el 19 de setembre al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro –nou emplaçament adaptat a les mesures de seguretat vigents-. Caldrà portar mascareta, mantenir les distàncies i romandre cadascú assegut a la localitat que li hagi estat assignada –entrada lliure amb aforament limitat: facin vostès les seves reserves i no es quedin fora-. I si bé les circumstàncies no conviden precisament a ballar, sí que ho farà la música. Un cartell tan eclèctic com de costum, on els noms de referència alternaran amb les potencials descobertes.

Encapçalen el programa dos vells coneguts del FestiSurf que a aquestes alçades poques presentacions requereixen entre la parròquia surfera, Los Tiki Phantoms i MFC Chicken. Els barcelonins poden presumir de ser el combo d'instro surf de més envergadura en aquest costat dels Pirineus amb permís de Los Coronas. Tot un ritual de sèrie b deliciosament macabre, a ritme de vitamínic surf rock amb essències spaghetti western. I un darrer àlbum, "Disco Guateque" (2019), on es dediquen a versionar al seu aire clàssics d'Ennio Morricone, Sonny Curtis, Chris Isaak o... Wham!.

D'altra banda, els britànics vindran amb formació renovada –es manté al capdavant l'incombustible Spencer Evoy- i un nou plàstic al seu nom, "Fast Food & Broken Hearts" (2020), on refermen el seu gust pel rock'n'roll del Pacific Northwest, amb The Sonics i The Wailers com a fars de referència. Completarà el cartell el que probablement esdevingui el gran descobriment de l'edició d'enguany. Els portuguesos TT Syndicate amb el seu explosiu còctel de soul, rhythm & blues i rock'n'roll en la seva concepció més essencial.


Més informació:

FestiSurf Costa Brava  /  Pàgina web