Aquells a qui el sistema deixa fora

Clara Peya - Foto Sílvia Poch.

S'han trobat a faltar durant l'últim any més reflexions al voltant de la coronacrisi com la que fa Clara Peya en una entrevista publicada per Enderrock aquest mes de març: "La pandèmia ens ha separat molt, ja no només físicament, sinó que també la meva manera de pensar ha allunyat certa gent de mi, i al contrari també. Ens falta més empatia col·lectiva. Hem arribat a tocar el que més ens afecta, que és la supervivència de les persones que estimem. Això ha provocat que ens preocupem només dels nostres interessos i no veiem els dels altres. Tothom parla de la salut, però ningú parla de la salut mental, de com aquesta pandèmia afecta els col·lectius que no estan alineats amb el sistema".

La pianista empordanesa reflexiona sobre aquest distanciament a "Ha mort l'amor", l'última peça del seu darrer disc, "Perifèria" (2021, Vida Records). Un àlbum que gira justament al voltant de totes aquelles persones i col·lectius que, com bé apunta ella mateixa a l'entrevista, solen veure com això que anomenem el sistema els deixa de banda. Aquells a qui aquesta societat nostra, que es presumeix perfecta però no ho és en absolut, força a viure als marges però al mateix temps exigeix responsabilitat quan van mal dades. És aquest disc la resposta de Peya a una pandèmia que no és sinó l'enèsim símptoma d'una crisi sistèmica. Una obra fruit dels nostres dies, on la veu serena d'Enric Verdaguer dialoga amb les atmosferes clarobscures del piano de l'artista titular.