(1933-2022)
Ha mort Don Wilson, guitarrista rítmic dels Ventures i últim supervivent de la formació original del llegendari grup de Tacoma, un dels més populars del rock instrumental i la música surf durant la dècada dels 60. Retirat dels escenaris des de 2015, la guitarra de Wilson va ser un dels elements que van definir de bon principi el so de la banda. Com a mostra més evident el seu enèrgic rascat a "Walk, Don't Run", celebrada lectura d'un original de Johnny Smith publicada com a single el 1960, que va servir per posar el nom dels Ventures al mapa –i un riff que s'avançava ben bé tres dècades i mitja al de "Song 2" de Blur-. En anys posteriors van seguir caient encerts tan notables com "Diamond Head" o la icònica versió del tema de la sèrie televisiva "Hawaii Five-O".
Vaig tenir la sort de poder veure els Ventures en directe quan ell encara hi tocava. Va ser la nit de St. Patrick's Day de 2006 al local de B.B. King al carrer 42 de Nova York, i ho recordo com una experiència absolutament memorable. Els reis de l'instro surf del Pacific Northwest, protagonitzant una aparició raríssima al bell cor de la Costa Est (raríssima perquè aleshores no solien sortir de gira i amb prou feines tocaven fora de l'estat de Washington). Sense Nokie Edwards ni Bob Bogle, que ja s'havien retirat de l'activitat escènica, però encara amb Wilson al capdavant i en permanent diàleg amb la guitarra solista de Gerry McGee –aquest últim va morir ara fa dos anys-.
Els Ventures són l'únic grup que recordo capaç de tocar tres cops la mateixa peça en un sol concert. Aquella nit van començar i van acabar amb el citat "Walk, Don't Run". I a mitja actuació van deixar anar el remake que ells mateixos n'havien fet al seu dia sota el títol de "Walk Don't Run '64" –més orientat a les coordenades surfers-. També van caure, és clar, tota la resta de reclams del seu catàleg clàssic. Enormes, els Ventures, en tots els sentits. I Wilson, aleshores líder indiscutible del grup, geni i figura. Ens ha deixat per causes naturals quan era a punt de fer 89 anys. Es tanca amb ell un dels capítols essencials de la història del rock'n'roll i de la guitarra elèctrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada