R.I.P. Bruce Anderson

Bruce Anderson.

Durant la segona meitat de la dècada dels 70, mentre ciutats com Nova York, Londres o Los Angeles es consolidaven a l'avantguarda del primer punk rock i de tots els seus derivats, poblacions més modestes, repartides al llarg de la geografia nord-americana, veien germinar petites cèl·lules independents de tota la resta, que solien quedar lluny de tots els focus però també donaven peu a discursos tant o més novedosos que els desenvolupats a les grans metròpolis, i a bandes que solien avançar-se al seu temps.

És el cas dels mai prou reivindicats MX-80 Sound, posteriorment coneguts com a MX-80, formats a Bloomington, Indiana, i autors d'una sèrie d'artefactes sonors que avançaven per l'esquerra el punk i el post-punk, per anticipar corrents com el noise, la No Wave o bona part del rock alternatiu de la dècada dels 80. Els seus dos primers treballs, l'ep "Big Hits" (1976) i el seminal àlbum "Hard Attack" (1977), parteixen de les formes més lliures i animals del rock de garatge, la psicodèlia i allò que s'anomenaria protopunk, i anticipen registres com els de Sonic Youth o Swans, per citar dos exemples.

Ha mort el seu guitarrista, Bruce Anderson, un terrorista sònic en el millor sentit que probablement es consideraria com un dels exponents més atrevits i innovadors del seu instrument d'haver iniciat la seva carrera a Gotham en lloc d'haver-ho fet al Midwest.