Emily Duff

Del cor de Nova York a l'altra banda del Hudson - Foto Charles Chessler.

S'hauria de parlar més sovint d'una artesana de la cançó d'arrel més genuïnament nord-americana com Emily Duff. El seu és un d'aquells discursos que solen passar inadvertits pels grans radars de temporada, però que atraparan a la primera a qualsevol ànima mínimament inquieta i curiosa que tingui la fortuna de topar-hi pel camí. Més de tres dècades fent música, una discografia tan atapeïda com ben servida, i tota la credibilitat d'una artista de culte que potser no sedueixi les masses però ha convençut il·lustres companys de professió.

Amb base d'operacions a la ciutat de Nova York, la seva música apunta als paisatges més immensos i inabastables de l'altre costat del Hudson. So Americana, country alternatiu, folk rock, roots rock... Qualsevol d'aquestes etiquetes li va bé, però totes es fan petites a l'hora de definir unes cançons que bé podrien ser eternes i que no desentonarien en catàlegs com els de Tom Petty, Steve Earle, Lucinda Williams, els Blasters, Cracker o els Jayhawks –no és perquè sí que entre els seus col·laboradors habituals s'hi trobin noms de solvència tan contrastada com el d'Eric "Roscoe" Ambel-.

Natural de Long Island i foguejada des de finals dels 80 en incomptables bandes locals, el seu primer gran pas endavant es va produir havent arribat a la Big Apple i de la mà del sempre oportú Gary Lucas, qui aleshores buscava un recanvi al capdavant de Gods & Monsters. Per qui no conegui la història, Gods & Monsters era el projecte de Lucas amb un jove Jeff Buckley, que en qüestió de poc temps destacaria en solitari amb algunes de les composicions facturades al costat de Lucas. Duff va substituir Buckley al capdavant de la banda, però les diferències amb Lucas es van accentuar amb el pas dels anys i en va acabar marxant.

Després va venir un llarg silenci durant el qual Duff va deixar la música en un segon pla, va formar una família i va prendre distància i perspectiva. Tot plegat li va permetre reincorporar-se amb energies renovades i una seguretat a prova de bales quan l'any 2013 va tornar a compondre i va impulsar el seu propi projecte. Va debutar amb l'ep "Go Tell Your Friends" (2015), i des d'aleshores no ha perdut el temps, sumant al seu catàleg encerts tan destacables ja en format llarg com "Maybe in the Morning" (2017), "Born on the Ground" (2020) o el seu llançament més recent –i possiblement el seu treball més rodó a data d'avui-, "Razor Blade Smile" (2021).

Escoltin-la a Bandcamp, deixin-se sorprendre –i seduir-, i descobriran un bon grapat de cançons que ja mai més els abandonaran. Paraula.