(1947-2022)
Vaig descobrir la música de Meat Loaf a través de "Bat Out of Hell II" (1993), segona part de la que esdevindria una de les trilogies discogràfiques més populars de la història del rock. Tenia 13 anys i me'l vaig comprar en cassette en un supermercat –sí, hi va haver un temps en què això era possible-, atret per una caràtula que em va despertar la mateixa excitació que solien despertar-me aleshores els còmics de Marvel i DC. Quan va començar a sonar aquell "I'd Do Anything for Love (But I Won't Do That)" tan èpic com majestuós, directament vaig flipar en colors.
Vaig tornar a Meat Loaf al cap de pocs anys, en plena adolescència, en aquest cas sabent ja què anava a buscar quan em vaig comprar també en cassette el seu àlbum de debut i primera part de la citada trilogia, l'encara definitiu "Bat Out of Hell" (1977). I aquí directament vaig acabar de caure rendit a les bondats d'un músic gran en tots els sentits i amb totes les conseqüències, que en plena recta final dels 70 havia desafiat la revolució punk amb alguns dels exercicis de rock sofisticat i teatral més robustos que mai s'han facturat.
Com els Who de "Quadrophenia" reinterpretant els clàssics d'Springsteen en un fascinant univers de fantasia. Així sonava la música de l'home nascut Marvin Lee Aday –i també conegut com a Michael Lee Aday-. De la seva trajectòria es recordaran també àlbums com "Dead Ringer" (1981), i les seves aparicions en pel·lícules com "The Rocky Horror Picture Show" (1975), de Jim Sharman. Ens ha deixat a l'edat de 74 anys, quan encara és recent la mort del seu soci i compositor de capçalera, Jim Steinman, autor de les seves peces més reconegudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada