El doo-wop satànic de Twin Temple

La música del diable – Foto Harry Eelman.

Si poden vostès imaginar-se a les Ronettes impregnant-se de litúrgia satànica i referències al cinema de terror amb segell d'Universal o de la Hammer, molt probablement la imatge mental que acabin obtenint s'assembli molt al discurs de Twin Temple. Un duet de Los Angeles que es dedica justament a això, a difondre la seva personal visió del satanisme –i del cinema de terror- a partir d'unes cançons que remeten a l'era daurada dels girl groups, el soul o fins i tot del doo-wop. De fet, ells mateixos defineixin el seu estil com a Satanic Doo-wop, una etiqueta tan inequívoca com oportuna.

Twin Temple són Alexandra i Zachary James, dos apassionats del punk i de tot allò que aquest terme implica, que un bon dia van decidir reinterpretar a la seva manera algunes de les manifestacions més primitives del rock'n'roll. I al mateix temps, és clar, proclamar als quatre vents que el satanisme, com ja va apuntar al seu dia el mateix Anton LaVey, no consisteix en sacrificar cabres ni ingerir sang de verges, sinó en atrevir-se a ser un mateix i a trencar totes aquelles cadenes que puguin arribar a obstaculitzar la pròpia afirmació –sí, molt probablement hagin llegit a Nietzsche-.

El projecte el van impulsar la nit de Halloween de 2016 –alguna cosa sembla apuntar que la data no és cap casualitat-, i des d'aleshores han publicat un disc que bé podria ser aquell pont mai abans projectat entre la generació de les Shangri-Las i la de Daptone Records. Un "Twin Temple (Bring You Their Signature Sound… Satanic Doo-Wop)" (2019) que podria arribar a fer les delícies de tot un Little Steven o del mateix Tarantino, i que tant pot esdevenir la banda sonora ideal de la pròpia nit de Halloween com fer companyia durant una refrescant vetllada estiuenca.

L'àlbum s'obre al ritme de "The Devil (Didn't Make Me Do It)", tota una píndola de soul en estat primitiu amb una guitarra endimoniada –mai més ben dit- que invoca a Mickey & Sylvia. "Lucifer, My Love" és una balada nocturna i amb regust anyenc de les que solen posar la pell de gallina quan sonen al moment i al lloc adequats. "Sex Magick" comença amb el mateix patró de bateria del "Be My Baby" de les Ronettes i desemboca en una perla pop apta per a qualsevol pista de ball. I "I'm Wicked" s'endinsa en les profunditats de l'estètica noir i posa de manifest la potència vocal d'Alexandra James fregant registres com el d'Amy Winehouse. Un debut de molta alçada, i el principi de tot allò que ha de venir.


Més informació:

Twin Temple  /  Pàgina web