Vaig venir a San Francisco per primer cop quan tenia 17 anys. Va ser la primera ciutat que vaig conèixer dels Estats Units. I el primer record que en tinc és la vista del Golden Gate Bridge des de l'avió durant la maniobra d'aterratge.
Recordo l'impacte que em va causar el fet de distingir des de l'aire la seva estructura vermella. L'emoció d'estar arribant a una terra que havia conegut a través del cinema, la música i la literatura, i on sempre m'he sentit molt ben acollit des d'aleshores.
També recordo que en aquell precís instant em va venir al cap la melodia de "San Francisco Bay Blues" interpretada per Eric Clapton al seu "Unplugged" –aleshores encara no coneixia la versió original de Jesse Fuller-.
He tornat a San Francisco més d'un quart de segle després d'un viatge que em va canviar la vida. I aquest matí m'he tornat a trobar dins d'una muntanya russa emocional a mida que m'acostava al Golden Gate Bridge, que he creuat a peu per primer cop des de 1998.
Avui, travessant el pont en direcció a Marin County, m'he creuat amb el meu jo d'una altra vida, que feia la mateixa ruta en sentit contrari dins d'una vella Chrysler Voyager on sonava el "California Dreamin'" de The Mamas & The Papas. Fins i tot l'he saludat, però com era d'esperar ha passat de llarg.
San Francisco, California, agost de 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada