L'agost és aquell mes de l'any en què tothom acostuma a fotre el camp tan lluny com pot. També els gamarussos que el mes passat es dedicaven a ruixar turistes al centre de Barcelona. Perquè els turistes només emprenyen quan són 'els altres', mai a la vida quan és un mateix qui se'n va a 'viure experiències' pel món, ja sigui a l'estranger o a la Costa Brava.
Jo m'he passat part d'aquest mes d'agost fent el turista pel nord de Califòrnia. I en tot moment m'he sentit molt ben acollit. Però quan he dit d'on venia, més d'un autòcton m'ha preguntat per l'episodi de les pistoles d'aigua. N'hi va haver un que fins i tot em va preguntar, amb un cert sarcasme, si em semblaria bé que la gent de San Francisco vingués a ruixar-me a mi.
A tots ells vaig provar d'explicar-los que el model turístic de Barcelona se n'ha anat de les mans de tothom. I que penso que l'arrel del problema no són els turistes que simplement gaudeixen de l'oferta que se'ls posa a l'abast, sinó la forma com les institucions i els agents del sector han gestionat el turisme –potser és aquí, cap a on s'haurien d'haver apuntat les pistoles d'aigua, però com de costum la Internacional Papanates no va acabar d'afinar la punteria-.
També els vaig explicar que Barcelona no és tan perillosa ni tan hostil com la volen pintar els mateixos que l'han convertit en un parc temàtic. I que l'afer de les pistoles d'aigua va ser tan sols una estupidesa més de les que es cometen cada dia al país de les meravelles d'on vinc (que cadascú posi aquí el nom que més li convingui, i sobretot que ningú s'ofengui).
San Francisco, Califòrnia, agost de 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada