Festa Major de Blancs i Blaus
Plaça de l'Església, Granollers
24 d'agost de 2024
Quim Mandado, la veu i el baix de Sangtraït, repassant el repertori de la seva banda de tota la vida, també de Guardians - LGP, ahir a la nit a la festa major de Blancs i Blaus de Granollers, amb el suport del seu vell amic Joan Cardoner (guitarra) i dels seus fills, Ferran (guitarra) i Guillem Mandado (bateria).
De tota la plana major d'aquella mal anomenada escena que va ser el Rock Català dels 90, Sangtraït sempre em van semblar els exponents més sòlids i creïbles –Sopa de Cabra i sobretot Els Pets han tingut evolucions molt interessants, però a posteriori-. El seu repertori –hard rock i heavy metal dels de tota la vida- es podia entendre més enllà de l'etiqueta del moment, i encara avui es defensa sol.
Des d'aleshores, Mandado s'ha mantingut en un discret però honorable segon pla. Ha seguit fent música amb projectes diversos, però mai ha fet massa cas de dictats i tendències, i ni tan sols s'ha molestat a reivindicar amb veu massa alta un llegat que val molt més que un passi de mitjanit en una festa major –val a dir que bona part del públic sabia què anava a escoltar, i la resposta va ser molt més correcta del que sol ser-ho en aquesta mena de saraus-.
El cert és que costa escoltar cançons com "Inqui-missió" o "El guerrer" sense la bateria tot terreny de l'enyorat Martín Rodríguez. Ja no diguem "Els senyors de les pedres" o "El vol de l'home ocell" sense el saxo i l'harmònica del gran (en tots els sentits) Papa Juls (la seva funció a la banda mare anava molt més enllà d'"emprenyar els veïns"). Però són les seves cançons. I a aquestes alçades, un concert com el d'ahir és el més a prop de la font original que un pot arribar-se a trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada