Biscuits & Blues, San Francisco
9 d'agost de 2024
Quan el mateix Elvin Bishop diu meravelles de tu, vol dir que alguna cosa deus haver fet bé. I Daniel Castro n'ha fet unes quantes, de coses ben fetes. D'entrada, haver definit un estil a les sis cordes que beu de tòtems com la nissaga Vaughan, però també es nodreix de les essències més genuïnes de Haight-Ashbury, el barri de San Francisco on va créixer i on es va començar a foguejar ara fa cosa de tres dècades.
Nom de pes del blues a la Bay Area, tot i estar establert actualment a Seattle, ahir va tornar a casa per fer dos passis, un a la tarda i un altre a la nit, en la intimitat del Biscuits and Blues i al capdavant d'un quartet que completaven un teclista, un baixista i un bateria.
L'actuació de la nit va tenir com a fil conductor el primer àlbum de Castro, "No Surrender (1999). Virtuosisme del bo, una banda de les que no es veuen cada nit, i un repertori simplement immaculat. Va tancar amb una expansiva lectura de "Sweet Home Chicago" (Robert Johnson) que va semblar una jam d'Stevie Ray Vaughan amb Los Lobos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada