Palau Sant Jordi, Barcelona
10 de maig de 2026
Ni més ni menys que Andy Fairweather Low va escalfar l'ambient del Palau Sant Jordi, ahir al vespre abans d'aquell concert d'Eric Clapton que bona part dels presents recordaran durant molt de temps. Un d'aquells noms que solen figurar a peu de pàgina quan entren als grans recintes, però en tot cas un il·lustre veterà que pot explicar moltes coses a qui les vulgui escoltar. Molt més que un simple aperitiu, la seva actuació en condició d'artista convidat.
Més enllà d'haver encapçalat els entranyables Amen Corner durant la segona meitat dels 60, més enllà de la seva carrera com a músic de gira i de sessió –en dècades passades l'havíem pogut veure en aquell mateix escenari acompanyant a Roger Waters i al propi Clapton–, Fairweather Low pot presumir d'una trajectòria solista que mai ha acabat d'alçar el vol, però tampoc ha deixat de tenir consistència.
L'últim capítol, oportunament titulat "The Invisible Bluesman" (2025), és una col·lecció de versions molt ben triades i executades de clàssics del blues i del rock'n'roll. No el va citar ahir a la nit, encapçalant una d'aquelles bandes que farien patxoca als clubs del Soho londinenc, però en va invocar l'esperit amb una selecció de títols aliens que van fer dialogar llenguatges com els del jazz, el rhythm & blues, el country o el primer rock'n'roll.
Va enllaçar el "Tequila" dels Champs amb el tema de Peter Gunn i "Apache" dels Shadows. Va elogiar a Bob Dylan abans de rebaixar les revolucions de "Don't Think Twice, It's All Right". I va acostar-se a l'església amb l'espiritual "Will the Circle Be Unbroken" de la Carter Family. Potser se li podia haver demanat més material propi, qui sap si alguna cita a Amen Corner –de vegades encara recupera "(If Paradise Is) Half as Nice"–. És clar que només va disposar de mitja hora de rellotge per desplegar el repertori. De la qual va treure profit, d'això no n'hi ha cap dubte.
