Tres de les peces que integren "Caldero" (2019, Alto Valle), el quart disc de Los Espiritus, les havíem pogut escoltar durant la gira que els va portar a Barcelona ara fa poc més d'un any. La primera és "Motivos", un estàndard d'Italo Pizzolante que gairebé podria haver encaixat al disc de boleros que Maxi Prietto va signar al seu dia a mitges amb Natalia Politano –"Boleros y canciones" (2018, Alto Valle)-. La segona és "Semillas de luz", un oníric exercici de psicodèlia crepuscular. I la tercera és "El servidor", una rodanxa de blues àcid, pantanós i amb accent tropical marca de la casa.
"Caldero" és el primer àlbum que els de Buenos Aires enregistren des del canvi de formació que va consolidar Prietto com a figura central del combo i va atorgar un major protagonisme a la guitarra solista de Miguel Mactas –la mateixa que va actuar l'any passat a Barcelona-. També marca distàncies amb els seus predecessors tot abandonant les formes més urgents i directes del rock i potenciant l'accent llatí ("Cigarros y tragos") i els acabats atmosfèrics (el blues boirós i gairebé terminal de "Plegarias" o els aires transatlàntics d'"El árbol de los venenos", aquesta última amb participació de Bombino). Trenca la norma "Destino", un funk tropical que remet al primer Santana.
Disponible a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada