Escoltant Hendrix al Sàhara

Bombino.

"El desert pot ser perillós, però vaig tenir la sort de trobar-hi gent genial que em va acollir, i a més vaig connectar amb altres joves. Vèiem videoclips de Dire Straits i escoltàvem cintes de Jimi Hendrix, tot provant de precisar com tocaven aquelles bogeries". Si obviem el detall del desert i els seus perills, aquesta podria ser la història de milions d'adolescents occidentals. Però qui parla és Omara Moctar, més conegut com a Bombino i un dels màxims exponents de la música contemporània d'arrel tuareg -allò que algú va anomenar afroblues-, que explica com de ben jove va dedicar-se a viatjar amb la seva guitarra per països com Algèria o Líbia abans de tornar al seu Níger natal. Les declaracions formen part d'una entrevista signada per Xavier Gaillard i publicada per Rockdelux aquest mes de maig i, si tenim en compte els esdeveniments que han tingut lloc en països de la regió com Nigèria, Mali o la pròpia Líbia, il·lustren fins a quin punt la música pot salvar vides o com a mínim encarrilar-les. Quan l'educació és la base de tot, la guitarra de Hendrix és més poderosa que cap fusell armat en nom de qualsevol déu. Per cert, Bombino actuarà els propers dies 15 i 18 de maig a Lleida i Barcelona (Cafè del Teatre i sala Apolo, respectivament).