Karles Torra (1960-2022)

KARLES TORRA
(1960-2022)

Tristor absoluta pel traspàs de Karles Torra, ahir a la matinada. Il·lustre veterà del periodisme musical a casa nostra i tot un erudit en matèria de jazz, rock i surrealisme –entre d'altres-, el recordaré sobretot com una persona propera, amable i empàtica, disposada sempre a donar un cop de mà i a compartir el seu (inabastable) coneixement amb tota la humilitat del món. Llegint-lo a ell vaig descobrir, per exemple, el pes de Granollers –la meva ciutat de referència a nivell comarcal- en el desenvolupament de la cultura pop d'aquest país –va ser en articles seus on vaig llegir per primer cop sobre el Festival de Música Progressiva de 1971 o els concerts de King Crimson al cap de dos anys-.

Natural de Caldes de Montbui, vinculat sobretot amb el diari La Vanguardia però també amb capçaleres com Ulises, Enderrock o El 9 Nou, vaig tenir el gust i la sort de poder compartir amb ell alguns grans moments, com les dues edicions del PRO-GRA-SSIU que va promoure Àlex Gómez-Font els anys 2014 i 2015 amb el suport de Brubaker. Escoltar-lo era un plaer, i sempre n'aprenies alguna cosa. La seva companyia era sempre ben grata. Coses de la vida, l'últim cop que vaig coincidir amb ell, va ser ara fa justament un any a l'enterrament de Joan Illa Morell, JIM. De fet, la seva absència –per problemes de salut- es va notar a l'acte d'homenatge de fa tan sols uns dies a l'Anònims. Se'n va la bona gent, i se'ns en van els referents.

Que la terra et sigui lleu, Karles, i moltes gràcies per tot.

La fotografia que encapçala aquest article és de Griselda Escrigas / EL 9 NOU.

El Solé més calderí, a El 9 Nou

Quan les dinàmiques de determinades indústries culturals conviden a pensar exclusivament en gran, és un plaer aturar-se a saludar tots aquells artistes que encara s'atreveixen a pensar en petit i a posar en valor les coses més simples i properes. Solé acaba de lliurar "Més cançons sobre aquest collons de poble" (2019), un segon disc d'homenatge (o no) a la seva localitat natal de Caldes de Montbui. El presentarà aquest cap de setmana en el marc del cinquè Caldes Is Hell. Avui en parlem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

El gran triomf de Brighton 64, a El 9 Nou

Quan conceptes com el triomf o el fracàs solen mesurar-se en funció de les xifres o dels likes acumulats en un perfil social, convé assenyalar que el gran èxit d'una banda com Brighton 64 no es troba en el meteòric ascens protagonitzat durant la dècada dels 80, sinó en el fet de seguir dempeus més de tres dècades després, presumint d'haver lliurat els seus discos més rodons durant els darrers deu anys, i congregant a cada actuació tot un seguit de rostres prou joves per no haver ni tan sols nascut quan "La Casa de la Bomba" penetrava les llistes d'èxits al més pur estil d'un cavall de Troia. El passat dissabte 18 van actuar a l'Ateneu Democràtic i Progressista El Centre de Caldes de Montbui. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Brighton 64 a Caldes de Montbui

Els germans Ricky i Albert Gil (Brighton 64), la nit passada a El Centre.

BRIGHTON 64

Ateneu Democràtic i Progressista El Centre, Caldes de Montbui

18 de maig de 2019

Brighton 64 van aprofitar la seva primera visita a la localitat vallesana de Caldes de Montbui per a dedicar el concert a la memòria d'Alfredo Calonge -qui, com bé va recordar Ricky Gil abans d'enfilar una emotiva "Caminos por recorrer", disposava de molt bons amics a la població-. També van presentar una de les peces que conformaran el seu proper disc d'estudi, un "Juez y parte" on els barcelonins carreguen sense miraments contra la judicialització de la política duta a terme darrerament pels aparells de l'Estat espanyol. I, per descomptat, van desplegar tota un arsenal de pop rabiós i rock'n'roll amb denominació d'origen barcelonina on no hi van faltar "La Calle 46", "La próxima vez", "El tren de la bruja", "Vent que bufa al meu favor" o "En mi ciudad". Van fer saltar espurnes encadenant "La Casa de la Bomba" amb "Haz el amor". I encara van tenir temps d'acomiadar-se per la porta gran amb una incontestable "Donde yo caí".

Lligams del Sotabosc

NANDO CABALLERO + THE MISSING LEECH

Ateneu El Centre, Caldes de Montbui

4 de desembre de 2015

Com més voltes hi dono, més lligams vaig trobant entre les trajectòries artístiques i vitals de Maurici Ribera (The Missing Leech) i Nando Caballero. Músics, independents, singulars, locutors radiofònics, melòmans, activistes i protagonistes respectivament dels dos primers documentals realitzats per la productora Plans Films. I la cosa encara va més enllà: tots dos s'han hagut d'allunyar temporalment dels escenaris al llarg dels darrers anys per motius de salut que afortunadament han anat a menys. I tots dos han enregistrat un tema per al documental de l'altre. Caballero va fer al seu moment "Dona dels gats", peça original del propi Ribera amb què ahir va cloure el seu set acompanyat del propi autor. The Missing Leech, de la seva banda, va compondre "Rock and Roll Heart" pensant en Caballero. La va interpretar també durant una actuació on alternaria temes en solitari amb d'altres on el va acompanyar el sempre solvent i oportú David Reig (El SistemÄ Suec) al baix. Una bonica vetllada amb un doble cartell d'allò més coherent.

Nando Caballero.

The Missing Leech.

The Missing Leech & El SistemÄ Suec.

Recomanació: The Missing Leech + Nando Caballero

Tots dos fan cançons. Tots dos les interpreten en directe, ja sigui tots sols o acompanyats d'amics i coneguts. Tots dos alternen els escenaris amb estudis radiofònics des d'on condueixen i dirigeixen espais musicals totalment desacomplexats, a més d'organitzar esdeveniments diversos a Barcelona i la seva rodalia. Tots dos personifiquen conceptes com militància o vocació. I tots dos han estat objecte recentment de documentals realitzats per la productora Plans Films. Per això té tot el sentit del món que Nando Caballero i Maurici Ribera aka The Missing Leech comparteixin escenari d'una vegada per totes. Ho faran aquest divendres, 4 de desembre (20,30h.), a l'ateneu El Centre de Caldes de Montbui. Concert organitzat per Plans Films.

Minis

Trobada de Minis, aquest migdia a Caldes de Montbui. Perquè la gent a qui realment li agrada conduir no surt als anuncis de la tele.