Fusta, benzina i moonshine

BLACKBERRY SMOKE + READ SOUTHALL BAND
Razzmatazz, Barcelona

4 de març de 2023

Cançons amb gust de fusta, benzina i moonshine. Les que durant dues dècades han fet de Blackberry Smoke una de les bandes capdavanteres del southern rock –i probablement els més grans referents contemporanis del gènere amb permís de Drive-By Truckers-. El combo d'Atlanta pot presumir d'una discografia tan sòlida com els seus directes, però sobretot d'haver sabut créixer de forma ordenada i sense fer concessions de cap mena, fins al punt d'omplir pel seu compte un espai de les dimensions de la sala gran de Razzmatazz –una fita que cap banda del seu estil havia assolit en molt de temps i que, per molt que certes comparacions s'hagin d'agafar amb pinces, fa pensar en l'ascens d'uns Black Crowes ara fa cosa de tres dècades-.

La d'ahir era la segona aturada d'una gira europea que havia començat la nit anterior a Madrid, i que té com a columna vertebral la presentació del notable "You Hear Georgia" (2021). L'ambient de les grans ocasions, expectació màxima entre un respectable que va respondre a cada cançó amb l'entusiasme d'un estadi sencer, i una banda en estat de gràcia. Al capdavant, un pletòric Charlie Starr capaç de fer petit qualsevol escenari. Al seu voltant, una base instrumental ben engreixada on destacava aquell dinàmic binomi de guitarristes que han consolidat Paul Jackson i Benji Shanks. I dues hores generoses de repertori, que van prémer l'accelerador de bon principi amb "Let Me Help You (Find the Door)" i "Live It Down", abans de posar la sala de potes enlaire amb un "Good One Comin' On" tan fresc com un Jack Daniel's amb cola.

A partir d'aquí, van postular "You Hear Georgia" – la cançó- com l'himne no oficial de l'estat que li dona nom i van alternar el batec diddleyà de "Hey Delilah" amb els passatges reposats d'un "The Whippoorwill" que va desembocar en un expansiu viatge àcid. El riff monolític d'"All Rise Again" va tornar a augmentar revolucions abans de donar pas a una torrencial "Ain't the Same". "Ain't Got the Blues" va marcar un punt i a part, amb una introducció acústica de sabor anyenc que va culminar en una orgia de genuí rhythm & blues. La sempre emocionant "One Horse Town" es va refermar com una mena de "Thunder Road" amb accent del Sud –el poble de mala mort com a destí del qual un no pot fugir-. Durant la presentació dels membres de la banda, va caure un simpàtic homenatge a Grateful Dead –la primera estrofa de "Casey Jones"-. I es van acomiadar per la porta gran amb "Ain't Much Left of Me". 

READ SOUTHALL BAND

Abans de l'actuació dels caps de cartell, i mentre el respectable tot just començava a prendre posicions, els components de la Read Southall Band escalfaven motors en condició de teloners i amb un repertori que va apuntar sense reserves al blues rock més monolític de cinc dècades enrere, amb alguna pinzellada àcida inclosa –val a dir que la seva producció d'estudi és bastant més rica en matisos-. Van començar a mig gas, però van saber reconduir la situació amb un concert que va anar de menys a més, i que va assenyalar els d'Oklahoma com un conjunt solvent i a seguir de prop. En sala petita haurien brillat més, observava un assistent des de les primeres files, i és cert que un escenari com el de Razzmatazz encara els va gran. Res que no es pugui arreglar fent carretera, i aquesta gent sembla disposada a fer-ne molta.

Guitarra, baix i bateria - Programa 325

Tom Verlaine (1949-2023).

Nova edició de Guitarra, baix i bateria amb Ricky Gil i un servidor a Ràdio Silenci. Una conversa melòmana al voltant de Deniz Tek i Radio Birdman, Tom Verlaine i Television, Blackberry Smoke, The Missing Leech, Davy Lyons, Elle León, Toti Soler, Huey "Piano" Smith i Albert Marquès amb Keith Lamar. Disponible en podcast.

Versions amb accent del Sud

La formació actual dels Black Crowes – Foto Wes Orchoski.

Ens referíem recentment a tot allò que implica el fet d'interpretar una versió d'una composició aliena, i posàvem com a exemple de bones pràctiques el darrer àlbum d'Eli "Paperboy" Reed, un "Down Every Road" (2022) on el de Boston trasllada el cançoner country de Merle Haggard fins a les coordenades del soul més genuí. Gairebé a l'extrem oposat s'hi troba l'últim llançament d'uns Blackberry Smoke que han optat per retre homenatge als Rolling Stones amb un ep titulat, simple i oportunament, "Stoned" (2022).

Un total de set peces compostes i gravades per Ses Majestats entre 1968 i 1978 –amb una especial fixació per "Sticky Fingers" (1971), l'àlbum més vegades citat, amb tres pistes en total-, despatxades per la banda d'Atlanta amb l'ofici i la passió que la caracteritzen. El problema és que ens trobem davant d'un grup de southern rock –un dels millors del que portem de segle, per cert- interpretant un repertori que constitueix una part essencial de l'adn d'aquest gènere. Vaja, que en lloc de reinterpretar el cànon stonià n'han tingut prou essent fidels als originals. Cosa que pot restar interès al plàstic, però assegura una bona estona tan bon punt sonen els primers acords d'"All Down the Line".

Més inspirada es presenta una altra banda de southern rock originària d'Atlanta, els reformats Black Crowes, en un ep de versions igualment temàtic, en aquest cas centrat en una sèrie de clàssics que commemoren enguany el seu cinquantenari. "1972" (2022), l'han titulat, en referència a un any durant el qual van veure algunes de les obres capitals de la música del segle XX. També citen als Stones amb un "Rocks Off" que òbviament se saben de memòria, i afegeixen a la selecció noms com els de T.Rex ("The Slider"), David Bowie ("Moonage Daydream") o els Temptations ("Papa Was a Rollin' Stone"). En cada cas es nota el segell dels germans Robinson, que la tardor vinent visitaran Barcelona amb una nova –i polèmica- formació dels Crowes.

Des d'unes coordenades no gaire allunyades del southern rock, les del country rock més genuí, la Nitty Gritty Dirt Band presenta un àlbum de versions també temàtic. "Dirt Does Dylan" (2022) és, com indica el seu títol, un disc de tribut a Bob Dylan. Partint del principi que ningú més pot sonar com el de Duluth, i que les seves cançons donen peu a tota mena d'interpretacions –començant per les que fa ell mateix als seus concerts-, Jeff Hanna i companyia saben treure molt de suc de títols com un "Tonight I'll Be Staying Here with You" que gairebé els sembla fet a mida. A "Forever Young" hi col·laboren Larkin Poe. I a "The Times They Are A-Changin'" ho fan gegants com Rosanne Cash, Steve Earle o Jason Isbell –sí, un cop més la connexió southern-.

L'orgull del Sud

La gran família Blackberry Smoke.

Una declaració d'amor a la seva terra, però també la declaració de principis de qui no s'avergonyeix de ser d'on és malgrat el que es pugui dir des de fora. Blackberry Smoke han titulat sense embuts el seu nou àlbum, un "You Hear Georgia" (2021) que efectivament sona a l'estat en qüestió i evoca totes les bondats d'una de les regions que més han aportat a la música popular durant el darrer segle. El Sud dels Estats Units, ni més ni menys. Aquella terra estigmatitzada ara més que mai per la lògica de bons i dolents tan pròpia d'aquests temps que ens ha tocat viure. Però també, per molt que els pesi a alguns, el bressol d'expressions artístiques com el jazz, el blues, el country o el mateix rock'n'roll.

Blackberry Smoke ho tenen clar. Ho han explicat ells mateixos en bona part de les entrevistes promocionals que han fet durant els darrers mesos. I ho refermen cada cop que sonen peces com la que titula aquest nou disc. Un exercici de southern rock del de tota la vida, on ressonen els Lynyrd Skynyrd més inspirats i on la banda d'Atlanta es torna a confirmar com un dels grans exponents del gènere en ple segle XXI. La resta del plàstic tampoc té desperdici. Al costat del rock robust de talls com "Live It Down" hi figuren mitjos temps tan suggerents com la balada country "Lonesome for a Livin'", amb participació de Jamey Johnson, o el dinàmic folk rock d'un "Ain't the Same" que hauria pogut signar perfectament un altre il·lustre cavaller del Sud com era Tom Petty. Sens dubte, una de les seves obres definitives.