Som del Montseny, a peu dret i sense restriccions

Ricky Gil i Biscuit.

SOM DEL MONTSENY 2021
Auditori Ovidi Montllor, Santa Maria de Palautordera

16 d'octubre de 2021

Som del Montseny és un d'aquells festivals on els propis promotors es dediquen a controlar l'entrada, atendre el respectable des de l'altre costat de la barra del bar o fins i tot a donar suport als artistes ballant a primera fila quan les circumstàncies hi conviden. No hi ha grans marques condicionant la línia artística ni s'exigeix a ningú cap certificat sanitari per poder-hi accedir. Els preus són allò que s'anomena populars, i l'ambient sol ser el d'un lloc on efectivament s'hi va a viure la música a través dels cinc sentits i no pas a fer instagrams.

La cita del Baix Montseny va celebrar ahir la seva novena edició, inicialment programada pel mes de juny de 2020 però ajornada en repetides ocasions a causa del coronavirus. Coincidia el retorn del festival amb el final d'aquelles restriccions sanitàries que durant un any i mig havien fet del món de la cultura l'ase de tots els cops. També amb un canvi d'ubicació –no se sap si definitiu-, del Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera a l'auditori Ovidi Montllor, al cor del parc del Reguissol de la mateixa localitat. Entorn gairebé idíl·lic per a un cartell tan eclèctic i solvent com de costum.

Van trencar el gel els osonencs FP amb una descàrrega de punk rock de les que posen les coses a lloc de bon principi. Elèctriques confessions amb la veu visceral de Ramon Mas en diàleg constant amb una base instrumental que és pura dinamita. Tres quarts del mateix es pot dir de Les Cruet, representants de l'escena del Montseny amb Laura Crehuet al capdavant i una secció instrumental igual de letal que la dels seus predecessors. Van repassar els dos discos que tenen publicats, i Crehuet va interpretar en solitari una de les peces que formaran el proper single del grup.

Ricky Gil i Biscuit van refermar més que mai la seva unió com un dels grans esdeveniments d'aquest 2021 al panorama musical català –i de més enllà-. Mig any de rodatge escènic ha fet encaixar tots els engranatges fins a nivells que van per sobre de l'excel·lència, i han elevat el cançoner d'"Infinites rutes invisibles" (2021) fins a cotes estratosfèriques. "Insubmissió" va sonar tan aclaparadora com els versos escandalosament actuals de Caterina Albert a partir dels quals s'aixeca la pròpia cançó. "En una altra vida" va esdevenir una orgia de decibels a mig camí de Crazy Horse i els Who a Leeds. I així tot un concert que caldria emmarcar, i que convida a reclamar a crits un disc en directe.

Van agafar el relleu uns igualment pletòrics Chaqueta de Chándal a bord d'un repertori on acidesa, ironia i crítica social van de la mà amb les formes més dinàmiques del krautrock i el post-punk amb dosi extra de sensibilitat pop. "Artículo primero", "A moderno resabiado no le mires el dentado", "La insoportable levedad del ser rico" i tot un cançoner que va posar la pista de potes enlaire –músics, organització i respectable van agrair poder tornar a gaudir de concerts a peu dret després d'un any i mig asseguts-, amanit amb "Vademécum", contundent càrrega contra els gegants de la indústria farmacèutica i avançament del segon àlbum del trio.

Tot seguit, Gambardella van viatjar fins als confins del cosmos a ritme de post-rock hipnòtic, deutor del rock psicodèlic més lliure i imprevisible. I Esperit!, alter ego del sempre sorprenent Mau Boada –un altre exponent de pes de l'escena del Baix Montseny-, va tancar el programa tot construint sobre la marxa un repertori on van confluir registres com el punk, la psicodèlia, el dub o el funk. Molt més que un home orquestra, un exemplar únic en la seva espècie.

Ricky Gil, segon per la dreta, amb Biscuit.

Chaqueta de Chándal.

Esperit!.

El punk acústic segons Laura Crehuet

LAURA CREHUET

La Clau, Sant Celoni

30 de gener de 2020

Per a Laura Crehuet, el fet de començar a compondre cançons va ser una manera de fer teràpia i plantar cara als dimonis interns. Al principi ho feia tota sola, en la més estricta intimitat i amb l'únic suport d'una guitarra acústica. Després les va posar en comú amb alguns dels actors habituals de la microescena del Baix Montseny. Va ser així com va néixer Les Cruet, un dels combos de punk rock més indòmits que s'han escoltat a casa nostra en molt de temps. Va ser també d'aquesta manera, provant d'escoltar-se ella mateixa enmig d'aquella torrencial tempesta de decibels, com va trobar la seva pròpia veu, una de les més viscerals i a priori reconeixibles del punk català contemporani.

Partint d'aquests precedents, el fet d'enfilar-se a un escenari amb una guitarra acústica pot suposar per a Crehuet una manera diferent de presentar un repertori que sol manifestar-se carregat d'electricitat, però sobretot una via de retrobament amb les essències fundacionals del seu cançoner. De transportar les seves composicions fins a les formes més bàsiques i estripades, sense perdre pel camí un sol gram d'intensitat ni de tensió. I sobretot de refermar en primeríssim primer pla aquell tros de veu tan punyent i desbocat com unes lletres que tant poden canalitzar confessions i conflicte intern com cantar a la natura, als animals i a la necessitat de construir un món més humà.

La nit passada va actuar amb aquest format a La Clau de Sant Celoni, un dels centres neuràlgics de l'escena montsenyenca. Acompanyada pel sempre oportú Xavi Garcia –també component de Les Cruet- al baix i a les percussions, va deconstruir bona part dels dos discos que té publicats a data d'avui –"Pomes agres" (2016) i "Cérvols, astres" (2019), tots dos editats sota el paraigües de Bankrobber-, reduint a la seva expressió més mínima títols com "Folls", "Creure", "Matilde", "Cérvols" o "Núvols daurats" –aquesta última, dedicada a la memòria d'Uri Caballero-. Brillant en les distàncies curtes, i redefinint al seu aire el concepte de punk acústic.

Assajar és de covards

LES CRUET

Centre Cultural Albareda, Barcelona

23 de març de 2019

Explicava Laura Crehuet a l'inici de l'actuació que el d'ahir era el primer concert que oferien Les Cruet en més d'un any, temps que han dedicat entre d'altres coses a posar a punt el seu flamant segon disc, "Cérvols, astres" (2019, Bankrobber). També afirmava que la banda amb prou feina havia arribat a assajar durant tres hores i mitja prèviament al seu retorn als escenaris. En part, el punk rock és exactament això. Assajar poc, o directament no assajar, però a l'hora de la veritat acabar oferint actuacions tan contundents, directes, segures i incontestables com la que el quartet del Baix Montseny va segellar la nit passada al Centre Cultural Albareda, en la que va ser la posada de llarg del citat "Cérvols, astres".

Van arrencar a tota castanya amb "Folls", cita al seu debut discogràfic -"Pomes agres" (2016, Bankrobber)-. Màxima intensitat i volum a l'onze abans d'entrar plenament en matèria amb la collita recent de "Cérvols" i "2 de març". La maquinària rendint a tot gas i la veu estripada i rabiosa de Crehuet obrint-se camí a través d'una muralla de decibels de les que remouen fonaments. Dos sospitosos habituals de l'òrbita montsenyenca, Xavi Garcia i Óscar Montero, a la guitarra i al baix respectivament. I a la bateria, com a incorporació més recent i completant una combinació sempre guanyadora, tot un Pau Albà (Les Sueques, The Unfinished Sympathy).

Van tornar a mirar enrere amb un "Ocells" que va començar a càmera lenta per a desembocar en un atac de fúria descontrolada. Van versionar a la seva manera "Formigues i cigales", original de Joan Colomo traduït al català per Martí Sales. Van dedicar "Núvols daurats" a la memòria de l'enyorat Uri Caballero (Els Surfing Sirles). Crehuet va interpretar en solitari un "Cabana" que va fer saltar espurnes de la guitarra. Van tornar a prémer l'accelerador al ritme de "Matilde". Van signar una recta final memorable tot encadenant "Animal" i un aclaparador "Creure". I van marxar per la porta gran com si efectivament haguessin estat tocant aquestes cançons nit rere nit sense parar durant tot l'últim any (com a mínim). Assajar és de covards, que va dir aquell.

*Les Cruet actuaran diumenge vinent, 31 de març, al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera (20h). Presentació oficial de "Cérvols, astres" al Baix Montseny de la mà de l'associació Som del Montseny i compartint escenari amb Ainara LeGardon. No s'ho perdin.

Les Cruet a El 9 Nou

La natura com a últim santuari on refugiar-se d'una civilització a la deriva. És el fil conductor dels dotze talls que conformen "Cérvols, astres" (2019, Bankrobber), el segon disc de Les Cruet. Punk rock amb accent del Baix Montseny que evoca per moments discursos com els de L7 o Babes In Toyland. Aquest cap de setmana el presentaran al Centre Cultural Albareda de Barcelona, i la setmana vinent ho faran al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera. Hem parlat amb la vocalista i principal compositora del grup, Laura Crehuet, i avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). La fotografia és de Sergi Vila.

Les Cruet - "Cérvols, astres" (2019)

Encara més enrabiada i estripada que de costum, si és que això és possible, sona la veu de Laura Crehuet a les dotze pistes que conformen "Cérvols, astres" (2019, Bankrobber), el nou disc de Les Cruet. Un repertori amb un concepte al darrere, el de la natura com a refugi i antídot contra una societat a la deriva. Onze títols propis i una versió de La Célula Durmiente, "Formigues i cigales", traduïda al català per tot un Martí Sales. I per descomptat composicions pròpies tan incendiàries com "Crits", "Animal", "2 de març" o el single "Cérvols". Diguin-li punk, diguin-li grunge, diguin-li rock decibèlic del Baix Montseny. Ràbia en positiu i molt ben canalitzada per una banda que malgrat tot segueix veient la llum al final de qualsevol túnel que se li posi al davant. Produeix Santi Garcia i s'incorpora a la bateria tot un Pau Albà (Les Sueques, The Unfinished Sympathy). Escoltin-lo a Spotify.

LES CRUET: “Cantar m’ajuda a treure la porqueria que porto a dins”

El punk del Baix Montseny - Foto Bankrobber.

Lletres que surten de les entranyes, cantades per una veu que escup mala llet i ràbia en positiu. Les Cruet és l’última revelació musical del Baix Montseny i una de les grans promeses del punk català més genuí. Bankrobber n’acaba de publicar el debut, “Pomes agres” (2016). Dies enrere vaig parlar-ne amb la seva vocalista, Laura Crehuet, al mateix estudi de Palautordera on es va enregistrar el disc. Una entrevista que ja poden llegir al B-Magazine de Brubaker.