Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Les Cruet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Les Cruet. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de juliol del 2022

A Cop de Sandàlia, a El 9 Nou


La unió fins ara inèdita de La Sentina amb Núria Andorrà. El punk rock torrencial de Les Cruet. El post-punk claustrofòbic de Caja de Ordenación Número 4. El refrescant punk pop de Les Salvatges. I una acurada selecció de música enllaunada per cortesia de Thelee amb format DJ Set. Aquest cap de setmana hem assistit al festival A Cop de Sandàlia de Sant Celoni. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental amb fotografia de Griselda Escrigas.

diumenge, 17 de juliol del 2022

A Cop de Sandàlia, festival de música independent al peu del Montseny

Caja de Ordenación Número 4.

A COP DE SANDÀLIA
Parc de la Rectoria Vella, Sant Celoni
16 de juliol de 2022

El que durant quatre edicions havia estat un cicle de concerts de petit format, en aquesta cinquena convocatòria ha esdevingut un festival de música independent amb totes les lletres. A Cop de Sandàlia, una iniciativa del Casal Popular La Clau i de l'associació Som del Montseny, que estrenava ahir nou format –i nou emplaçament- al parc de la Rectoria Vella de Sant Celoni amb un cartell farcit de delícies underground. No hi van poder ser Nöia –flamant combo empordanès format per membres de Nord, Two Dead Cats i Pitt Marvel, entre d'altres- ni Meconio, baixes d'última hora per motius de salut –res greu, per sort-, però tota la resta va sonar de fàbula.

Van trencar el gel La Sentina, veterans de l'escena indie barcelonina que estrenaven ahir un nou marc de col·laboració amb la percussionista lleidatana –establerta al Baix Montseny- Núria Andorrà. Una banda que sempre ha destacat pel seu ofici a l'hora de fer cançons, interactuant amb una referent de l'experimentació sonora a casa nostra. La comunió a priori impossible de dos registres potser distants però certament complementaris. Un repertori que s'emmiralla en llenguatges com el so Americana o l'antifolk, redimensionat per les sorprenents textures i els paisatges inesperats que Andorrà és capaç de crear amb tot un instrumental percutiu que inclou des d'un timbal fins a una pila de pinyes (sí, ho han llegit bé).

Tot seguit va ser el torn de Caja de Ordenación Número 4, incorporació d'última hora per suplir la baixa de Meconio –en totes dues formacions hi milita la vocalista i multiinstrumentista Dèlia-. Post-punk terminal, versos punyents i una veu que ha vingut a incomodar i a remoure consciències. "He mirat al meu voltant buscant persones, i només he trobat multituds", proclamava Dèlia durant la interpretació de "Tenebres". El món on vivim, sintetitzat en poques paraules. Tot un contrast amb la frescor a tota pastilla de Les Salvatges. El punk més immediat i vitamínic, tal com solia practicar-se a Califòrnia durant la dècada dels 90. I una colla de cançons –"Aquest món no està fet per nosaltres", "Penjar la guitarra- que perfilen el combo barceloní com a hipotètic portaveu de tota una generació que ha vingut a passar-s'ho bé malgrat tot.

Tot seguit, la descàrrega de nervi i electricitat de Les Cruet va adquirir un caràcter gairebé definitiu a cop de pistes tan incontestables com "Cérvols", "Núvols daurats", "Esquirol i geneta", "Folls" o la final "Creure". El crit visceral de Laura Crehuet. Cançons sorgides del conflicte interior, però també de la determinació de qui reconeix en la natura un últim refugi davant d'un món que s'ensorra a marxes forçades. El punk rock indomable d'una de les grans bandes de l'escena del Montseny, ressonant al peu del mateix massís. Va tancar la nit el duet electrònic Thelee –un altre exponent de l'escena autòctona- amb format DJ Set i reivindicant les seves influències amb tota una selecció de clàssics dels Stooges, Primal Scream, The Prodigy i The Kinks, entre molts altres.

Les Cruet, el crit visceral.

La Sentina amb Núria Andorrà.

Caja de Ordenación Número 4, vinguts a incomodar.

Les Salvatges, hipotètics portaveus de tota una generació.


dilluns, 18 d’octubre del 2021

Som del Montseny 2021, a El 9 Nou


El festival Som del Montseny acaba de celebrar la seva novena edició després d'un llarg parèntesi pandèmic i amb un cartell molt llaminer. FP, Les Cruet, Ricky Gil amb Biscuit, Chaqueta de Chándal, Gambardella i Esperit! han actuat aquest cap de setmana a l'auditori Ovidi Montllor de Santa Maria de Palautordera, al Baix Montseny. La crònica, avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

diumenge, 17 d’octubre del 2021

Som del Montseny, a peu dret i sense restriccions

Ricky Gil i Biscuit.

SOM DEL MONTSENY 2021
Auditori Ovidi Montllor, Santa Maria de Palautordera
16 d'octubre de 2021

Som del Montseny és un d'aquells festivals on els propis promotors es dediquen a controlar l'entrada, atendre el respectable des de l'altre costat de la barra del bar o fins i tot a donar suport als artistes ballant a primera fila quan les circumstàncies hi conviden. No hi ha grans marques condicionant la línia artística ni s'exigeix a ningú cap certificat sanitari per poder-hi accedir. Els preus són allò que s'anomena populars, i l'ambient sol ser el d'un lloc on efectivament s'hi va a viure la música a través dels cinc sentits i no pas a fer instagrams.

La cita del Baix Montseny va celebrar ahir la seva novena edició, inicialment programada pel mes de juny de 2020 però ajornada en repetides ocasions a causa del coronavirus. Coincidia el retorn del festival amb el final d'aquelles restriccions sanitàries que durant un any i mig havien fet del món de la cultura l'ase de tots els cops. També amb un canvi d'ubicació –no se sap si definitiu-, del Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera a l'auditori Ovidi Montllor, al cor del parc del Reguissol de la mateixa localitat. Entorn gairebé idíl·lic per a un cartell tan eclèctic i solvent com de costum.

Van trencar el gel els osonencs FP amb una descàrrega de punk rock de les que posen les coses a lloc de bon principi. Elèctriques confessions amb la veu visceral de Ramon Mas en diàleg constant amb una base instrumental que és pura dinamita. Tres quarts del mateix es pot dir de Les Cruet, representants de l'escena del Montseny amb Laura Crehuet al capdavant i una secció instrumental igual de letal que la dels seus predecessors. Van repassar els dos discos que tenen publicats, i Crehuet va interpretar en solitari una de les peces que formaran el proper single del grup.

Ricky Gil i Biscuit van refermar més que mai la seva unió com un dels grans esdeveniments d'aquest 2021 al panorama musical català –i de més enllà-. Mig any de rodatge escènic ha fet encaixar tots els engranatges fins a nivells que van per sobre de l'excel·lència, i han elevat el cançoner d'"Infinites rutes invisibles" (2021) fins a cotes estratosfèriques. "Insubmissió" va sonar tan aclaparadora com els versos escandalosament actuals de Caterina Albert a partir dels quals s'aixeca la pròpia cançó. "En una altra vida" va esdevenir una orgia de decibels a mig camí de Crazy Horse i els Who a Leeds. I així tot un concert que caldria emmarcar, i que convida a reclamar a crits un disc en directe.

Van agafar el relleu uns igualment pletòrics Chaqueta de Chándal a bord d'un repertori on acidesa, ironia i crítica social van de la mà amb les formes més dinàmiques del krautrock i el post-punk amb dosi extra de sensibilitat pop. "Artículo primero", "A moderno resabiado no le mires el dentado", "La insoportable levedad del ser rico" i tot un cançoner que va posar la pista de potes enlaire –músics, organització i respectable van agrair poder tornar a gaudir de concerts a peu dret després d'un any i mig asseguts-, amanit amb "Vademécum", contundent càrrega contra els gegants de la indústria farmacèutica i avançament del segon àlbum del trio.

Tot seguit, Gambardella van viatjar fins als confins del cosmos a ritme de post-rock hipnòtic, deutor del rock psicodèlic més lliure i imprevisible. I Esperit!, alter ego del sempre sorprenent Mau Boada –un altre exponent de pes de l'escena del Baix Montseny-, va tancar el programa tot construint sobre la marxa un repertori on van confluir registres com el punk, la psicodèlia, el dub o el funk. Molt més que un home orquestra, un exemplar únic en la seva espècie.

Ricky Gil, segon per la dreta, amb Biscuit.

Chaqueta de Chándal.

Esperit!.

divendres, 15 d’octubre del 2021

La prèvia del 9è Som del Montseny, a El 9 Nou


Torna el festival Som del Montseny després d'un llarg parèntesi pandèmic. Chaqueta de Chándal, Ricky Gil amb Biscuit, Esperit!, Les Cruet, FP i Gambardella actuaran aquest cap de setmana a l'auditori Ovidi Montllor de Santa Maria de Palautordera, al Baix Montseny. La prèvia, avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

dimarts, 12 d’octubre del 2021

Festival Som del Montseny: 16 d'octubre a Palautordera


Fa gairebé un any i mig que esperem poder assistir a la novena edició del festival Som del Montseny. Programat inicialment pel mes de juny de 2020, els diferents paquets de restriccions covídiques van obligar a ajornar-lo en diverses ocasions, essent finalment la d'aquest dissabte 16 d'octubre la data assenyalada per retrobar-nos amb la que ja és una cita de referència de la música underground a casa nostra. Cartell amb accent 100% Baix Montseny i canvi d'ubicació, de l'habitual Centre Cultural Can Balmes la cita es trasllada excepcionalment a l'Auditori Ovidi Montllor del Parc del Reguissol de Santa Maria de Palautordera.

Destaca a la programació la presència de Ricky Gil amb Biscuit presentant el magnífic "Infinites rutes invisibles", un dels grans discos d'aquest 2021 –i també un dels grans directes del present exercici-. També d'uns vells coneguts de la casa com són els components de Chaqueta de Chándal, aquell power trio que ha vingut a escurçar distàncies entre Neu! i Polanski y el Ardor. I d'FP, un dels grans exponents del punk amb accent de la Plana de Vic. El segell més montsenyenc el posaran dos referents de l'escena autòctona com són Esperit!, projecte personal del polifacètic Mau Boada, i Les Cruet, ambaixadors del punk rock més feréstec i enrabiat. Completarà el programa el post-rock d'ascendència psicodèlica dels barcelonins Gambardella.


Més informació:

Som del Montseny  /  Twitter

dimecres, 6 de gener del 2021

Cançons de pista de ball a ritme de punk rock

Amyl and The Sniffers.

Dues d'aquelles cançons que solen dinamitzar revetlles i pistes de ball des de molt abans fins i tot que alguns dels que llegiran aquestes línes haguessin arribat a ser concebuts, reinterpretades a ritme de frenètic i refrescant punk rock amb veu femenina al capdavant. D'una banda "Born to Be Alive", aquell himne disco facturat per Patrick Hernandez ara fa més de quatre dècades. De l'altra "La chica ye-ye" de Concha Velasco, un dels primers títols que poden venir al cap a l'hora d'imaginar-se què devia significar ser jove en un país com Espanya en plena dècada dels 60.

La primera l'han versionat els australians Amyl and The Sniffers, carregant-la d'electricitat, mala llet i aquella corrosió tan pròpia de qui tant s'emmiralla en el moviment sharpie com en el rock'n'roll més sleazy. Publicada com a single just abans de Cap d'Any i disponible a Youtube. De la segona n'han fet una divertida i entranyable lectura en català Les Cruet, un dels exponents a l'alça de l'escena del Baix Montseny, sota el títol de "La mossa llenyer". La van enregistrar en directe pel programa BricoHeroes de TV3, i va sonar a l'edició del passat 27 de setembre. També disponible a Youtube (a partir del minut 19,30). A ballar i a cremar adrenalina, s'ha dit.

dimarts, 11 de febrer del 2020

Fetus i Les Cruet, doble sessió de punk nostrat a la sala Taro

Les Cruet - Foto Sergi Vila.
Més que un doble cartell d'impacte, que també, una d'aquelles trobades que tard o d'hora s'havien d'acabar produint i que prometen emocions fortes des del primer minut. Fetus i Les Cruet compartint escenari aquest dijous, 13 de febrer, a la sala Taro del barri de Sants. Doble sessió de punk rock amb accent nostrat i amb la garantia de Bankrobber. Els primers vindran a refermar el seu directe com un dels més explosius i vitamínics del país, amb un argumentari on no hi faltaran les cites a un "Terra cuita" que va capitalitzar un exercici 2019 absolutament meteòric per als empordanesos. Els segons, vells coneguts de la imprescindible microescena del Baix Montseny, posaran el contrapunt enrabiat i visceral de la nit amb un directe també a prova de bales i amb la solvència de qui ve de despatxar un tros de disc com "Cérvols, astres". Modernu de postal qui s'ho perdi. Més informació i entrades en aquest enllaç.

divendres, 31 de gener del 2020

El punk acústic segons Laura Crehuet

LAURA CREHUET
La Clau, Sant Celoni
30 de gener de 2020

Per a Laura Crehuet, el fet de començar a compondre cançons va ser una manera de fer teràpia i plantar cara als dimonis interns. Al principi ho feia tota sola, en la més estricta intimitat i amb l'únic suport d'una guitarra acústica. Després les va posar en comú amb alguns dels actors habituals de la microescena del Baix Montseny. Va ser així com va néixer Les Cruet, un dels combos de punk rock més indòmits que s'han escoltat a casa nostra en molt de temps. Va ser també d'aquesta manera, provant d'escoltar-se ella mateixa enmig d'aquella torrencial tempesta de decibels, com va trobar la seva pròpia veu, una de les més viscerals i a priori reconeixibles del punk català contemporani.

Partint d'aquests precedents, el fet d'enfilar-se a un escenari amb una guitarra acústica pot suposar per a Crehuet una manera diferent de presentar un repertori que sol manifestar-se carregat d'electricitat, però sobretot una via de retrobament amb les essències fundacionals del seu cançoner. De transportar les seves composicions fins a les formes més bàsiques i estripades, sense perdre pel camí un sol gram d'intensitat ni de tensió. I sobretot de refermar en primeríssim primer pla aquell tros de veu tan punyent i desbocat com unes lletres que tant poden canalitzar confessions i conflicte intern com cantar a la natura, als animals i a la necessitat de construir un món més humà.

La nit passada va actuar amb aquest format a La Clau de Sant Celoni, un dels centres neuràlgics de l'escena montsenyenca. Acompanyada pel sempre oportú Xavi Garcia –també component de Les Cruet- al baix i a les percussions, va deconstruir bona part dels dos discos que té publicats a data d'avui –"Pomes agres" (2016) i "Cérvols, astres" (2019), tots dos editats sota el paraigües de Bankrobber-, reduint a la seva expressió més mínima títols com "Folls", "Creure""Matilde", "Cérvols" o "Núvols daurats" –aquesta última, dedicada a la memòria d'Uri Caballero-. Brillant en les distàncies curtes, i redefinint al seu aire el concepte de punk acústic.

diumenge, 24 de març del 2019

Assajar és de covards

LES CRUET
Centre Cultural Albareda, Barcelona
23 de març de 2019

Explicava Laura Crehuet a l'inici de l'actuació que el d'ahir era el primer concert que oferien Les Cruet en més d'un any, temps que han dedicat entre d'altres coses a posar a punt el seu flamant segon disc, "Cérvols, astres" (2019, Bankrobber). També afirmava que la banda amb prou feina havia arribat a assajar durant tres hores i mitja prèviament al seu retorn als escenaris. En part, el punk rock és exactament això. Assajar poc, o directament no assajar, però a l'hora de la veritat acabar oferint actuacions tan contundents, directes, segures i incontestables com la que el quartet del Baix Montseny va segellar la nit passada al Centre Cultural Albareda, en la que va ser la posada de llarg del citat "Cérvols, astres".

Van arrencar a tota castanya amb "Folls", cita al seu debut discogràfic -"Pomes agres" (2016, Bankrobber)-. Màxima intensitat i volum a l'onze abans d'entrar plenament en matèria amb la collita recent de "Cérvols" i "2 de març". La maquinària rendint a tot gas i la veu estripada i rabiosa de Crehuet obrint-se camí a través d'una muralla de decibels de les que remouen fonaments. Dos sospitosos habituals de l'òrbita montsenyenca, Xavi Garcia i Óscar Montero, a la guitarra i al baix respectivament. I a la bateria, com a incorporació més recent i completant una combinació sempre guanyadora, tot un Pau Albà (Les Sueques, The Unfinished Sympathy).

Van tornar a mirar enrere amb un "Ocells" que va començar a càmera lenta per a desembocar en un atac de fúria descontrolada. Van versionar a la seva manera "Formigues i cigales", original de Joan Colomo traduït al català per Martí Sales. Van dedicar "Núvols daurats" a la memòria de l'enyorat Uri Caballero (Els Surfing Sirles). Crehuet va interpretar en solitari un "Cabana" que va fer saltar espurnes de la guitarra. Van tornar a prémer l'accelerador al ritme de "Matilde". Van signar una recta final memorable tot encadenant "Animal" i un aclaparador "Creure". I van marxar per la porta gran com si efectivament haguessin estat tocant aquestes cançons nit rere nit sense parar durant tot l'últim any (com a mínim). Assajar és de covards, que va dir aquell.

*Les Cruet actuaran diumenge vinent, 31 de març, al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera (20h). Presentació oficial de "Cérvols, astres" al Baix Montseny de la mà de l'associació Som del Montseny i compartint escenari amb Ainara LeGardon. No s'ho perdin.

divendres, 22 de març del 2019

Les Cruet a El 9 Nou


La natura com a últim santuari on refugiar-se d'una civilització a la deriva. És el fil conductor dels dotze talls que conformen "Cérvols, astres" (2019, Bankrobber), el segon disc de Les Cruet. Punk rock amb accent del Baix Montseny que evoca per moments discursos com els de L7 o Babes In Toyland. Aquest cap de setmana el presentaran al Centre Cultural Albareda de Barcelona, i la setmana vinent ho faran al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera. Hem parlat amb la vocalista i principal compositora del grup, Laura Crehuet, i avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). La fotografia és de Sergi Vila.

divendres, 1 de març del 2019

Guitarra, baix i bateria - Programa 204

Johnny Cash, l'Home de Negre.
Ja poden escoltar l'última edició de Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor. La prolífica microescena musical del Baix Montseny amb Les Cruet, Pol Purgimon i Laura Gouria. Nous documentals sobre Johnny Cash i Sam Cooke. I les cançons de Dominique Grange, que aquest dissabte participarà en un acte d'homenatge a Salvador Puig Antich a l'Anònims de Granollers. Disponible en podcast.

dimecres, 27 de febrer del 2019

Les Cruet - "Cérvols, astres" (2019)


Encara més enrabiada i estripada que de costum, si és que això és possible, sona la veu de Laura Crehuet a les dotze pistes que conformen "Cérvols, astres" (2019, Bankrobber), el nou disc de Les Cruet. Un repertori amb un concepte al darrere, el de la natura com a refugi i antídot contra una societat a la deriva. Onze títols propis i una versió de La Célula Durmiente, "Formigues i cigales", traduïda al català per tot un Martí Sales. I per descomptat composicions pròpies tan incendiàries com "Crits", "Animal", "2 de març" o el single "Cérvols". Diguin-li punk, diguin-li grunge, diguin-li rock decibèlic del Baix Montseny. Ràbia en positiu i molt ben canalitzada per una banda que malgrat tot segueix veient la llum al final de qualsevol túnel que se li posi al davant. Produeix Santi Garcia i s'incorpora a la bateria tot un Pau Albà (Les Sueques, The Unfinished Sympathy). Escoltin-lo a Spotify.

dilluns, 6 de març del 2017

Primer videoclip de Les Cruet

No deixin de veure "Folls", el primer videoclip de Les Cruet. L'ha dirigit Carlos Colomo, i hi apareix la vocalista del grup del Montseny, Laura Crehuet, donant sortida a la seva passió per les arts plàstiques. La peça en qüestió forma part de "Pomes agres" (2016, Bankrobber), el disc de debut de la banda. Vegin el clip aquí.

divendres, 25 de novembre del 2016

El Baix Montseny conquereix Barcelona

Les Cruet, punk del Montseny.
LES CRUET + MATAGALLS + ROGER PELÀEZ
Sidecar Factory Club, Barcelona
24 de novembre de 2016

La microescena del Baix Montseny és gairebé un gènere musical en ella mateixa. Ja poden els seus múltiples actors dedicar-se a estils tan diversos com el punk, el folk o el metal, que sempre ho acaben fent des d'una òptica tan única com compartida. Una realitat alimentada pel propi context geogràfic però també pel fet que bona part dels músics que en participen circulen d'un grup a un altre sense pensar-s'ho dos cops. Sense anar més lluny Les Cruet i Matagalls, les dues revelacions més recents a l'òrbita montsenyenca, comparteixen un lligam de pes en la figura del guitarrista Xavi Garcia -que també milita com a multiinstrumentista en altres projectes veïns-. Però és que si a sobre actuen la mateixa nit i a la mateixa sala, els components d'una banda acaben enfilant-se a l'escenari durant el concert de l'altra amb tota la naturalitat del món. La qual cosa no tan sols reforça el dinamisme dels respectius concerts, sinó sobretot un notable sentiment de comunitat.

Les Cruet i Matagalls van desembarcar plegats al centre de Barcelona de la mà de Bankrobber i TBC, amb motiu de la recent edició dels seus respectius debuts discogràfics -"Pomes agres" i "Matagalls"- i compartint l'escenari de la sala Sidecar amb un altre vell conegut com és Roger Pelàez (Budellam, Zombi Pujol), que va trencar el gel amb el seu espectacle d'spoken word "Canta Sau" -a aquestes alçades, tot un clàssic del punk més nostrat i subterrani-. Fent gala d'una lírica àcida, irònica, irreverent, políticament incorrecta i tan personal com intransferible, el de la Roca del Vallès va passar revista a diversos temes (no necessàriament) d'actualitat. Versos que en ocasions s'inventava sobre la marxa i en d'altres portava ben preparats de casa, però sempre punyents i a la vegada entranyables. L'acompanyava a la guitarra Gerard Segura (Vàlius), un col·laborador esporàdic que es va dedicar a rascar les sis cordes tal i com ho faria The Missing Leech en una orgia amfetamínica. Antifolk al quadrat.

Posteriorment van prendre l'escenari Matagalls en el que va suposar el seu cinquè concert a data d'avui. Un fet que podria haver passat totalment inadvertit tenint en compte el grau de química i compenetració assolit pels seus set components -encabir-los a tots ells i als seus respectius instruments en un escenari de dimensions més aviat reduïdes devia suposar un autèntic trencaclosques-. Una veu gutural, la de Ramon Mas, invocant els racons més profunds del seu ésser sobre una base instrumental d'allò més coral. Guitarres, teclat, bateria, baix, percussions, acordió, violí i trompeta edificant una torre de Babel sonora que tant podia evocar Calexico com Black Heart Procession, els Pogues, els Bad Seeds i fins i tot els primers Arcade Fire. Folk visceral, amplificat però en absolut maquillat, fresc com una pinta de cervesa i feréstec com el propi entorn montsenyenc on s'ha concebut.

I finalment va ser el torn de Les Cruet. Si les seves cançons es van manifestar a l'estudi com a dinamita en estat pur, a l'escenari directament esclaten amb la força, la immediatesa i la contundència del punk més cru, indòmit i directe a la cara. Va trencar el gel Laura Crehuet, tota sola, a la guitarra acústica i a la veu. Amb algun problema tècnic que va resoldre a cop d'actitud, fetge, verb i aquelles cordes vocals que escupen flames a cada vers. Tot seguit s'hi va afegir la resta de la formació. Una muralla sònica constantment reatroalimentada amb col·laboracions que van anar de Joan Colomo a Martí Sales, passant per bona part dels components de Matagalls. Alternant el minutatge de "Pomes agres" amb composicions inèdites que mereixen ser enregistrades en breu, desencadenant tot un terratrèmol a la pista i recordant-nos a tots què era el punk abans de la roba de marca, els anuncis de refrescos i els vídeos d'esports aquàtics. El millor de tot plegat és que ho segueix essent gràcies a bandes com Les Cruet, ni més ni menys.

dijous, 27 d’octubre del 2016

LES CRUET: “Cantar m’ajuda a treure la porqueria que porto a dins”

El punk del Baix Montseny - Foto Bankrobber.
Lletres que surten de les entranyes, cantades per una veu que escup mala llet i ràbia en positiu. Les Cruet és l’última revelació musical del Baix Montseny i una de les grans promeses del punk català més genuí. Bankrobber n’acaba de publicar el debut, “Pomes agres” (2016). Dies enrere vaig parlar-ne amb la seva vocalista, Laura Crehuet, al mateix estudi de Palautordera on es va enregistrar el disc. Una entrevista que ja poden llegir al B-Magazine de Brubaker.