Ricky Gil - "Infinites Rutes Invisibles" (2021)

Ha calgut esperar ben bé quatre dècades per poder escoltar el primer disc en solitari de Ricky Gil. I ara vindria aquell tòpic segons el qual l'espera ha valgut la pena. Però és que és cert, el flamant "Infinites Rutes Invisibles" (2021, Chesapik) és un disc sorprenent en tots els sentits. El fruit de tots els quilòmetres transitats fins ara, però també una porta oberta a tots aquells registres que formen part de l'adn de Gil però no acaben d'encaixar al cànon de Brighton 64.

Registres com el rock d'arrel nord-americana que el barceloní ja havia explorat puntualment al capdavant de Top Models, i que ressona en pistes com les dues parts de "Dues obres mestres" o la tempesta elèctrica d'"Insubmissió" –amb text de Caterina Albert-, un tall que evoca el Neil Young més desbocat. O com la psicodèlia expansiva d'"En una altra vida", on torna a ressonar l'electricitat del canadenc, un dels grans referents de Gil, que sembla haver trobat els seus propis Crazy Horse en una de les bandes de rock'n'roll més solvents del país, ni més ni menys que Biscuit.

Els de Vilanova i la Geltrú han esdevingut un dels pilars d'un àlbum on destaca també la presència de músics convidats com Joana Serrat, amb qui la veu de Gil dialoga en peces com "Tempesta nocturna" o les citades "En una altra vida" i "Dues obres mestres, Pt. 2". Tot plegat, sense oblidar la col·laboració de Roger Pelàez (Budellam, Zombi Pujol) i Guille Caballero (Chaqueta de Chándal, Els Surfing Sirles, Fetus) a "Ungüent de serp": el primer n'ha escrit la lletra, el segon hi toca el piano. Vells companys de viatge en una ruta que es perfila eterna.

Disponible en elegant vinil al web de Chesapik.