Margaret Ross (1942-2026)

Ha mort Margaret Ross, una de les components de la segona encarnació de The Cookies, aquell girl group de Brooklyn que va destacar en els àmbits del soul i el rhythm & blues durant les dècades dels 50 i els 60. La primera formació va ser literalment absorbida el 1958 per l'entorn de Ray Charles, que la va fer servir per estructurar aquella atòmica secció de coristes anomenada The Raelettes. El 1961 es va presentar en societat una segona versió de les Cookies –amb Dorothy Jones, una de les fundadores, al capdavant–, amb Ross a les seves files. És la que va signar pistes de la mida de "Chains" o ""Don't Say Nothin' Bad (About My Baby)".

Ramsey Lewis (1935-2022)

RAMSEY LEWIS
(1935-2022)

L'agost de 1962, pocs mesos després que Ray Charles trenqués tota mena de barreres, esquemes i convencions amb el capital "Modern Sounds in Country and Western Music" –l'aproximació aleshores inversemblant del soul afroamericà i el country a priori adreçat a la població blanca dels Estats Units-, Ramsey Lewis va fer des del seu propi terreny un exercici molt similar i igualment essencial per entendre l'evolució de la música popular nord-americana durant la dècada dels 60. El maridatge del country amb accent de Nashville i el jazz més sofisticat, que va donar com a fruit el mai prou reivindicat "Country Meets the Blues".

Pianista de pianistes, figura clau d'allò que a finals dels 50 es va anomenar modern jazz, Lewis era un músic versàtil com pocs. Al llarg d'una trajectòria que va abastar gairebé set dècades, va jugar amb registres que anaven del pop al soul passant per la música llatina, sempre des d'una òptica jazzística i amb la sofisticació per bandera. Com a mostres, les seves canòniques lectures de clàssics com "The In Crowd" (Dobie Gray) o l'espiritual "Wade in the Water". Tota la seva producció a les disqueres Argo i Cadet –segells subsidiaris de Chess- és recomanable. El que va venir després tampoc té desperdici. Ens ha deixat a l'edat de 87 anys, sens dubte un dels més grans.

Mable John (1930-2022)

MABLE JOHN
(1930-2022)

Pocs poden dir que han gravat per Motown i per Stax, les dues discogràfiques per excel·lència de la música soul durant la dècada dels 60 –i més enllà-. Mable John ho va fer, i per postres va arribar a formar part de les Raelettes, el grup de coristes femenines que solia acompanyar Ray Charles. Germana gran del reconegut vocalista de rhythm & blues Little Willie John –el de "Fever"-, va començar a cantar com a corista al mateix temps que treballava en una companyia d'assegurances dirigida per Bertha Gordy, mare de Berry Gordy. Quan aquest va fundar Motown, la senyora Gordy els va posar en contacte i ella va ser una de les vocalistes escollides per enregistrar algunes de les primeres composicions del seu fill.

Després de gravar alguns singles que no van obtingur la repercussió esperada –el més destacable, "Who Wouldn't Love a Man Like That?" (1960)-, va sortir de la discogràfica i va entrar a les Raelettes. El 1966 va publicar a Stax el seu únic àlbum, "Stay Out of the Kitchen", i el 1973 va deixar les Raelettes, el soul i el rhythm & blues per centrar-se en el management de grups de gòspel –tornant esporàdicament a l'estudi de gravació-. El 1986 va impulsar a Los Angeles una fundació de suport a les persones sense llar, i durant les últimes dècades havia reaparegut de forma puntual –la poden veure al documental "20 Feet from Stardom" (2013), de Morgan Neville, i a la pel·lícula "Honeydripper" (2007), de John Syles-. Ha mort a l'edat de 91 anys.

Joey DeFrancesco (1971-2022)

JOEY DeFRANCESCO
(1971-2022)

Tan sols tenia 16 anys quan va firmar un contracte discogràfic amb la totpoderosa Columbia i va enregistrar el seu primer disc, "All of Me", publicat el 1989. Aquell mateix any va participar a les sessions de gravació d'"Amandla", de Miles Davis. Va ser l'inici d'una trajectòria que va portar el trompetista i organista Joey DeFrancesco fins a l'Olimp del jazz, ja fos pel seu compte o tocant al costat dels més grans –a banda de Davis, destaquen la seva fructífera associació amb John McLaughlin i la seva tasca al costat de figures com George Benson, John Scoffield, Benny Golson, James Moody, Ray Charles o Van Morrison, entre molts d'altres, ja fos en directe o a l'estudi-. Fill de l'igualment genial "Papa" John DeFrancesco i considerat com un dels grans mestres de l'orgue Hammond, ens ha deixat a l'edat de 51 anys.

Bateria, orgue i economia circular

CORCS DRUM&ORGAN
Fires i Festes de l'Ascensió 2022

Plaça de l'Església, Granollers

27 de maig de 2022

Corcs Drum&Organ és un duet vallesà de bateria i orgue electrònic, practicant d'un soul jazz tan refrescant com revitalitzador. En lloc d'invertir fortunes en instruments d'importació, en fan servir de fabricats dècades enrere a Barcelona que ells mateixos han recuperat per donar-los una segona vida –una bateria Miller i un orgue Alton, per ser exactes-. D'aquesta manera posen en pràctica tota una sèrie de valors que d'altres tan sols solen predicar, com els de la sostenibilitat, el reciclatge o l'economia circular. I a sobre sonen de fàbula, ja sigui a l'estudi o a l'escenari.

Ahir van presentar a Granollers el seu primer àlbum, "Una altra excepció" (2020, Adarce). Una hora de repertori que va alternar el mod jazz gran reserva ("Què tal si deixem de guardar les cebes al mateix armari que els productes de neteja?", "Famílies trencades") amb la sofisticació de l'acid jazz ("Mel al pot") o fins i tot els ritmes d'ascendència jamaicana ("No cal tornar sempre a casa"), i on les composicions originals es van amanir amb cites a Ray Charles ("I Got a Woman") Booker T. & The M.G.'s ("Green Onions") i Alan Hawkshaw ("Move Move Move"). Es van acomiadar amb una lectura progressiva del Toc de Castells –rebatejada com a "Tic de Castells"-.

Wojciech Karolak (1939-2021)

WOJCIECH KAROLAK
(1939-2021)

Haver nascut al lloc equivocat. Una expressió que sona a tòpic dels manuals d'autojustificació però té tot el sentit del món quan un es sent més proper en termes identitaris a allò que passa a l'altre costat d'un oceà que no pas al seu propi entorn. A l'organista polonès Wojciech Karolak li agradava definir-se com "un músic nord-americà de jazz i rhythm & blues que ha nascut per error a l'Europa central". Efectivament, la seva aproximació a l'orgue Hammond apuntava directament i sense reserves als grans tòtems nord-americans del gènere, i els seus discos bé podrien passar per produccions dels mateixos segells on gravaven Jimmy Smith, Lonnie Smith i companyia durant els seus anys més celebrats. Acompanyant de figures com Ray Charles quan visitaven l'antiga Europa de l'Est, establert temporalment a Suècia –on va tocar en clubs de rhythm & blues per pagar-se el seu primer Hammond B3- entre finals dels 60 i principis dels 70, a la seva tornada a Polònia es va consolidar com un dels grans referents de la música contemporània al seu país. Ens ha deixat a l'edat de 82 anys.