(1935-2022)
L'agost de 1962, pocs mesos després que Ray Charles trenqués tota mena de barreres, esquemes i convencions amb el capital "Modern Sounds in Country and Western Music" –l'aproximació aleshores inversemblant del soul afroamericà i el country a priori adreçat a la població blanca dels Estats Units-, Ramsey Lewis va fer des del seu propi terreny un exercici molt similar i igualment essencial per entendre l'evolució de la música popular nord-americana durant la dècada dels 60. El maridatge del country amb accent de Nashville i el jazz més sofisticat, que va donar com a fruit el mai prou reivindicat "Country Meets the Blues".
Pianista de pianistes, figura clau d'allò que a finals dels 50 es va anomenar modern jazz, Lewis era un músic versàtil com pocs. Al llarg d'una trajectòria que va abastar gairebé set dècades, va jugar amb registres que anaven del pop al soul passant per la música llatina, sempre des d'una òptica jazzística i amb la sofisticació per bandera. Com a mostres, les seves canòniques lectures de clàssics com "The In Crowd" (Dobie Gray) o l'espiritual "Wade in the Water". Tota la seva producció a les disqueres Argo i Cadet –segells subsidiaris de Chess- és recomanable. El que va venir després tampoc té desperdici. Ens ha deixat a l'edat de 87 anys, sens dubte un dels més grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada