De quan un segell discogràfic podia arribar a identificar tota una ciutat –o gairebé-. Si Detroit va tenir la fàbrica de hits de Motown, el soul amb accent de Memphis es va definir als estudis d'Stax Records al 926 d'East McLemore Avenue. Un antic cinema reconvertit en la base d'operacions d'una disquera que es va situar a l'avantguarda de tot un gènere musical i al voltant de la qual es va gestar una comunitat d'artistes simplement irrepetible.
Eddie Floyd, Otis Redding, Sam & Dave, Rufus i Carla Thomas, Isaac Hayes, Albert King o Arthur Conley, entre molts altres, van publicar els seus discos a través d'Stax o de la seva subsidiària Volt. A tots ells cal sumar-hi les tres bandes d'estudi de la casa, els Mar-Keys, Booker T. & the M.G.'s i els Bar-Kays, i artistes d'Atlantic com Wilson Pickett, que també anaven a Stax a gravar els seus discos mentre les dues companyies van mantenir un acord de distribució que es va trencar el 1968 –iniciant la fase d'inestabilitat que va acabar forçant el tancament d'Stax-.
Ha mort Jim Stewart, fundador del segell juntament amb la seva germana, Estelle Axton –les dues primeres lletres dels seus cognoms formen el terme Stax-. Figura essencial per entendre l'evolució de la música soul, menys coneguda és la seva passió pel country i el rockabilly. De fet, l'embrió d'Stax havia estat Satellite Records, una discogràfica fundada el 1957 per publicar discos d'aquests gèneres. També havia tocat el violí amb una banda local de country, els Canyon Cowboys. Tenia 92 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada