Brighton 64 - "Más de lo mismo" (2022)

Els aniversaris rodons solen servir per passar revista a tot el quilometratge acumulat, però també són bones ocasions per fer un pas endavant de forma decidida. Brighton 64 fan totes dues coses a "Más de lo mismo" (2022, BCore), l'àlbum amb què celebren el seu 40è aniversari. Vuit revisions de clàssics de totes les èpoques del grup, una versió d'una peça que els va marcar durant els seus inicis –"Metadona" de Los Pistones- i, atenció, dues composicions noves de trinca que auguren a la històrica banda barcelonina un pròsper futur a curt termini.

Comencem parlant de les novetats, dos autèntics dards de precisió que conjuguen l'aguda sensibilitat pop marca de la casa amb les formes més urgents i directes del rock'n'roll. La primera és "Al final del huracán", una injecció d'energia positiva més necessària que mai en aquests temps d'incertesa, i una invitació a recuperar tot el temps perdut en un hipotètic món post-pandèmic. La segona és "La guitarra es mi fusil", un crit d'alerta contra l'ascens de l'extrema dreta amb ritme implacable i cites a referents tan compromesos socialment com Woody Guthrie, Kortatu, Billy Bragg, els Housemartins o The Clash.

I els clàssics? Doncs òbviament no hi són tots els que podria haver-hi, però tots els que hi són gaudeixen d'una segona joventut sense renunciar a les seves essències. Començant per aquell "En mi ciudad" que al seu dia es va quedar en un calaix –els germans Gil el van recuperar anys més tard amb Matamala-, culminant amb l'eterna "La Casa de la Bomba", que rebaixa revolucions i s'aproxima a les refrescants aigües del soul i el boogaloo –i incorpora al final la sempre oportuna "Haz el amor", adaptació del "Walking the Dog" de Rufus Thomas-, i passant per la versió en català de "Barcelona Blues" o la maduresa en el millor sentit de "Conflicto con tu ayer". Més del mateix, i tant que sí, però que bé que sona i que bé que segueix entrant.

Paul Heaton ofereix suport a la plantilla de Q

Paul Heaton.

Hi ha la gent a qui li agrada presumir públicament de les seves bones accions per allò de fer bullir l'olla. I després hi ha les persones que es limiten a dur a terme aquestes bones accions de forma discreta, sense perseguir cap mena de publicitat i amb l'únic afany de ser coherents amb elles mateixes. En aquest segon grup hi podria encaixar perfectament Paul Heaton, que no tan sols porta quatre dècades i mitja fomentant la consciència social a través de les seves cançons, sinó que tan sovint com pot procura passar de les paraules als fets.

Aquesta setmana s'ha sabut que Heaton va realitzar mesos enrere una donació econòmica a l'editorial que publicava la revista Q. Ho va fer al conèixer-se la notícia que la veterana capçalera musical deixaria de publicar-se, víctima tant de la crisi que des de fa anys afecta als mitjans de comunicació impresos com del terrabastall derivat de la Covid-19. L'exlíder dels Housemartins i The Beautiful South va voler oferir suport als treballadors de Q en un moment complicat, i alhora reconèixer la tasca duta a terme per aquests mateixos professionals al llarg de tres dècades i mitja

La plantilla de Q, és clar, li ha agraït el gest. I ho ha fet concedint-li l'últim Q Award de la història. Justament, si aquest 2020 hagués estat un any com qualsevol altre, la revista hauria celebrat aquest mateix mes d'octubre la seva tradicional gala de premis al Roundhouse londinenc. I la casualitat havia volgut que Heaton fos l'únic nom a qui s'havia decidit premiar abans que tot saltés pels aires. Un guardó honorífic en reconeixement de la seva trajectòria que, finalment, ha servit també per agrair el seu suport al gremi periodístic en aquests temps difícils.

Ovelles que es vigilen, pastors que somriuen

De la mateixa manera que s'ha començat a sancionar (i fins i tot a detenir) a ciutadans anònims per haver-se saltat el confinament, espero que més d'hora que tard es demanin (s'exigeixin) explicacions a tots aquells responsables polítics (d'aquí, d'allà i de més enllà) que ara apel·len desesperadament a la responsabilitat ciutadana quan fa tan sols un mes tot era "aquí no passarà res perquè estem preparats per fer front a una eventual situació de crisi".

Als que aleshores us dedicaveu a fer acudits de mal gust sobre el coronavirus a les xarxes socials perquè la Xina us quedava molt lluny, i ara us dediqueu a oferir lliçons morals i assenyalar conductes "irresponsables" des de les vostres mateixes tribunes, tan sols us puc dir que per res del món em sembleu ciutadans responsables ni conscienciats, sinó simplement persones espantades amb teclats a les mans.

"Les ovelles es vigilen les unes a les altres mentre el pastor somriu", vaig aconseguir llegir ahir entre tot el soroll que aquests dies inunda els murs de les xarxes socials. Un tip de somriure, el que es deu estar fent ara mateix el bon home. En fi, ja ho cantaven fa molts anys els Housemartins en aquella peça –"Sheep"- que deia i segueix dient tantes coses.