Corren mals temps per la premsa musical en paper i tot allò que implica el fet de passar per caixa per emportar-se a casa un grapat de pàgines impreses amb continguts elaborats a partir de l'anàlisi, el rigor i la reflexió –valors que malauradament semblen cotitzar a la baixa en un món que tendeix a confondre immediatesa amb caducitat-.
Reconec que durant els darrers anys havia anat perdent de forma progressiva la pista de Q Magazine. Mai l'havia tingut com una capçalera de referència, però sempre hi localitzava continguts interessants que m'entretenien al mateix temps que m'educaven. Hi trobava a faltar, potser, la profunditat de publicacions com Mojo o Uncut, però alhora m'aportava una perspectiva diferent de la d'aquestes últimes.
Sigui com sigui, l'anunci del seu tancament m'ha semblat tan colpidor com el de Rockdelux ara fa gairebé tres mesos. Per tot allò que som a punt de perdre, però també per les implicacions que té tot plegat en un moment com el que estem vivint. Una línia editorial pot agradar més o menys, però la pèrdua d'un mitjà de comunicació sempre és una mala notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada