Brighton 64 - "Más de lo mismo" (2022)

Els aniversaris rodons solen servir per passar revista a tot el quilometratge acumulat, però també són bones ocasions per fer un pas endavant de forma decidida. Brighton 64 fan totes dues coses a "Más de lo mismo" (2022, BCore), l'àlbum amb què celebren el seu 40è aniversari. Vuit revisions de clàssics de totes les èpoques del grup, una versió d'una peça que els va marcar durant els seus inicis –"Metadona" de Los Pistones- i, atenció, dues composicions noves de trinca que auguren a la històrica banda barcelonina un pròsper futur a curt termini.

Comencem parlant de les novetats, dos autèntics dards de precisió que conjuguen l'aguda sensibilitat pop marca de la casa amb les formes més urgents i directes del rock'n'roll. La primera és "Al final del huracán", una injecció d'energia positiva més necessària que mai en aquests temps d'incertesa, i una invitació a recuperar tot el temps perdut en un hipotètic món post-pandèmic. La segona és "La guitarra es mi fusil", un crit d'alerta contra l'ascens de l'extrema dreta amb ritme implacable i cites a referents tan compromesos socialment com Woody Guthrie, Kortatu, Billy Bragg, els Housemartins o The Clash.

I els clàssics? Doncs òbviament no hi són tots els que podria haver-hi, però tots els que hi són gaudeixen d'una segona joventut sense renunciar a les seves essències. Començant per aquell "En mi ciudad" que al seu dia es va quedar en un calaix –els germans Gil el van recuperar anys més tard amb Matamala-, culminant amb l'eterna "La Casa de la Bomba", que rebaixa revolucions i s'aproxima a les refrescants aigües del soul i el boogaloo –i incorpora al final la sempre oportuna "Haz el amor", adaptació del "Walking the Dog" de Rufus Thomas-, i passant per la versió en català de "Barcelona Blues" o la maduresa en el millor sentit de "Conflicto con tu ayer". Més del mateix, i tant que sí, però que bé que sona i que bé que segueix entrant.

Albert Gil aka Rudemod - "Plena Fragmentorum Cofini" (2021)

Hi ha discos que són fruit d'un moment determinat i d'altres que, a més, tenen prou vocació per esdevenir perdurables molt més enllà del moment en qüestió. Entre aquests últims s'hi troba el debut en solitari d'Albert Gil, guitarrista i membre fundador dels essencials Brighton 64, a qui també havíem pogut escoltar en bandes com Brigatones, Matamala, Rivolta, Malice o Chest. Un "Plena Fragmentorum Cofini" (2021, Chesapik) que signa com a Albert Gil aka Rudemod –l'alter ego amb el qual ja portava més d'una dècada amenitzant selectes vetllades melòmanes tot fent les funcions de disc jockey-.

Es presenta Gil pel seu compte amb un àlbum que és fruit del confinament d'ara fa gairebé dos anys, que es va concebre en quarantena i que es va gravar durant el mateix 2020 mentre els efectes de la coronacrisi encara eren lluny de començar a remetre. Ell mateix s'encarrega de pràcticament tots els instruments, amb excepció del baix i la bateria, que van a càrrec de David Abadía –l'última incorporació a les files de Brighton 64-, qui també es va situar als controls durant el procés de gravació. A tot això cal sumar col·laboracions puntuals de vells coneguts com Javier Sun, Pablo Jiménez o Ricky Gil, germà i etern company de viatge de Rudemod.

Musicalment, el disc revela aquells vessants del ventall estilístic d'Albert Gil que fins ara potser es podien intuir però no sempre es feien evidents ni sortien a la llum. Segueixen predominant aquella sensibilitat pop i aquella immediatesa que han tendit a definir la banda mare, però entren en joc també tota una sèrie de matisos que apunten en múltiples direccions. I és justament aquesta riquesa estilística un dels grans arguments a favor del disc. L'altre, no cal dir-ho, són les cançons. Perles pop que efectivament es van concebre com a reacció al coronavirus i a tot allò que aquest ha comportat, però que seguiran brillant per elles mateixes a mida que passin els anys.

Comença a ritme de dinàmic power pop amb un "Aquel deseo que un día formulé" que no hauria desentonat al repertori de Chest, i segueix amb un "Pequeñas cosas" que podria haver format part dels darrers discos de Brighton. "Camp de mines desactivat" i "Hablar por hablar" són exercicis de pop madur en el millor sentit, i "La séptima vida del gato" és una nocturna balada que pot arribar a recordar les formes d'un Leonard Cohen. Que tot plegat pugui conviure amb l'esperit ié-ié nostrat de "Mal educat", el rock robust de "Malalt", l'accent jamaicà de "Cançó de protesta" o fins i tot una dinàmica lectura del "Coristes i numismàtics" de Sisa, il·lustra l'obertura de mires d'un dels grans artesans del format cançó a casa nostra.

Disponible a Bandcamp i, en luxós doble vinil, al web de Chesapik.

El debut en solitari de Ricky Gil, a El 9 Nou

Ricky Gil publica el seu primer disc en solitari després de quatre dècades encapçalant bandes tan essencials com Brighton 64, Matamala o Top Models. Un "Infinites rutes invisibles" (2021, Chesapik) on l'acompanyen Biscuit i Joana Serrat, entre d'altres. Avui parlem amb ell a les pàgines d'El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Fotografia de Julián Vázquez.

Ricky Gil debuta en solitari

Ricky Gil - Foto Julián Vázquez.

El mes vinent veurà la llum, per fi, el debut en solitari de Ricky Gil. Després de quatre dècades encapçalant bandes tan essencials com Brighton 64, Matamala o Top Models, també d'oferir concerts pel seu propi compte amb diversos formats, el barceloní –establert a la Garriga- és a punt de lliurar la seva obra més personal. Un "Infinites rutes invisibles" que publicarà Chesapik el 16 d'abril i on Gil es fa acompanyar d'una banda de solvència contrastada com és Biscuit, alhora que convida a col·laborar veus amigues com la de Joana Serrat. Ressonen influències que van de l'expansiva electricitat de Neil Young a la força melòdica d'uns Who o uns Jam. N'acaba d'avançar un primer single, "Dues obres mestres", amb un videoclip que poden vostès visionar a Youtube.

Ricky Gil i Andreu Valor enceten el Terra de Sons 2019

Els germans Albert i Ricky Gil, la nit passada al Terra de Sons.

RICKY GIL + ANDREU VALOR

Terra de Sons 2019 @ La Capella del Passeig, La Garriga

16 de març de 2019

Concerts de petit format, delícies musicals sempre ben triades i entorns singulars on degustar les cançons des de perspectives poc habituals. El cicle Terra de Sons que organitza la gent de La Gatzara va donar ahir el tret de sortida de la seva novena edició amb un doble i eclèctic cartell. Ricky Gil i Andreu Valor. Un dels rostres visibles de bandes com Brighton 64, Matamala i Top Models, referent indiscutible del pop i el rock'n'roll barcelonins. I una veu a l'alça de la cançó valenciana que commemora enguany una dècada de trajectòria. El primer va repassar tots els seus projectes, va presentar peces inèdites i va convidar a acompanyar-lo el seu germà Albert Gil, la qual cosa va donar lloc gairebé a un petit concert acústic dels mateixos Brighton 64 -que bé que van sonar "Ponte en marcha para mí", "Vent que bufa al meu favor" i el "Play Another Number" de Matamala-. El segon, amb el suport del sempre oportú Hèctor Tirado a la guitarra, va alternar els poemes musicats del seu darrer disc -"Poemitza't" (2018)- amb sentides lectures de peces com "Mentre sol autogestione el meu plaer". I tot plegat a l'interior d'una antiga capella d'estil neogòtic que actualment és una llar d'infants i que ahir es va reconvertir momentàniament en un improvisat escenari.

Els germans Gil a Can Raspall

RICKY GIL & ALBERT GIL

Plaça de Santa Isabel, La Garriga

28 de juliol de 2017

Més de mig segle separa el modernisme de Manuel Raspall del dels germans Gil, però ahir es van donar cita ambdós corrents al bell cor de la Garriga i en un entorn tan agraït com és l'exterior de la finca de Can Raspall. Concert de petit format, el que van oferir Ricky i Albert Gil, per a repassar un repertori que té les seves arrels en el moviment mod i l'abast del qual ha arribat molt més enllà. De Brighton 64 a Top Models, passant per Brigatones i Matamala, amb l'únic suport de les seves respectives veus i guitarres, van lliurar les versions més despullades i pròximes de temes com "Conflicto con tu ayer", "A Taste of Black" o "Soy un tanto antiguo", amanides amb un parell de peces del proper disc de Brighton 64, un "El tren de la bruja" que veurà la llum aquest mes de setembre a través de BCore. I tot plegat en el marc d'una vetllada organitzada per Ràdio Silenci que es va allargar amb una dinàmica sessió de la punxadiscos Laura Peña.