Mig segle de "Blonde on Blonde" i "Pet Sounds"

Tal dia com avui de fa 50 anys es posaven a la venda dos dels discos més influents, definitius i inqüestionables que mai s'han arribat a produir: "Blonde on Blonde" de Bob Dylan i "Pet Sounds" dels Beach Boys -de seguida s'ha dit-. Dos àlbums referencials tant al seu moment com encara en l'actualitat, dos monuments sonors que resumien diverses dècades (i fins i tot segles) d'història de la música popular i a la vegada establien nous punts de partida per a tot allò que vindria a continuació. Dues coordenades en l'espaitemps on confluïen diversos fils històrics i a partir dels quals se'n desencadenarien de nous. I dues obres capitals per cortesia de dos visionaris -el propi Dylan en el primer cas, Brian Wilson en el segon- a qui la història ha portat per diferents camins.

Per a Dylan, "Blonde on Blonde" va suposar un esglaó més -potser el més important- en una trajectòria que, amb els seus alts i baixos, mai ha mirat enrere i gairebé sempre ha avançat al marge de tot i de tothom. Per a Wilson, en canvi, "Pet Sounds" va marcar un cim creatiu i a la vegada l'inici d'una deriva d'on mai ha acabat de tornar. D'altra banda, mentre el californià commemora aquest cinquantè aniversari interpretant "Pet Sounds" en la seva integritat i amb el suport d'un vell conegut com és Al Jardine -ho podrem comprovar d'aquí a poques setmanes en el marc del Primavera Sound 2016-, el de Minnesota segueix anant a la seva, fent allò que li ve de gust sense pensar en aniversaris ni efemèrides, i presumint més de present que de passat -de les vint peces que va interpretar encara no fa ni un any a Barcelona, tan sols cinc eren anteriors al canvi de segle-. Són dues maneres diferents de fer i d'entendre la música, que cadascú es quedi amb la que li agradi més i deixem els debats per una altra ocasió.

I sí, ja sé que la data oficial de sortida de "Blonde on Blonde" no està del tot clara. Que malgrat existir un ampli consens al voltant d'aquell 16 de maig de 1966, hi ha fonts que apunten a finals de juny o fins i tot principis de juliol del mateix any com el moment en què l'àlbum va veure la llum. M'és igual. La idea que "Pet Sounds" i "Blonde on Blonde" sortíssin el mateix dia no tan sols em sedueix: em sembla una bonica metàfora d'aquell moment històric en què artistes que ara anomenaríem comercials evitaven les fórmules en lloc de seguir-les al peu de la lletra. Per tant, m'apunto al consens i convido tothom a celebrar aquest mig segle per partida doble. Que sonin ben fort.