Dalí, a Cadaqués, amb els components de Kannavis. |
El llibre es divideix en tres apartats diferenciats que analitzen, respectivament, la faceta melòmana de l’artista, les caràtules de discos que ell mateix va realitzar i la seva vinculació amb l’entorn de la contracultura. Del primer apartat destaquen anècdotes com la correspondència que Dalí va mantenir durant els anys 20 amb Federico García Lorca, on expressava el seu gust pel blues i el jazz, gèneres aleshores poc predicats per aquestes latituds. Pel que fa a la seva relació amb l’àmbit de la contracultura i del rock en general, convé assenyalar que parlem de moviments de naturalesa tan transgressora com la del propi artista. Per això no és d’estranyar que Dalí s’influíssin i es retroalimentessin els uns als altres.
El volum es tanca amb entrevistes realitzades per Torra a tres personalitats que van arribar a conèixer Dalí de prop: el músic Pau Riba, l’activista underground Eliseu Huertas -que va viure l’esclat de la psicodèlia a mig camí de l’Empordà i del Regne Unit i considera a Dalí com el gran importador d’aquella corrent en aquesta banda dels Pirineus- i el promotor cultural Joan Illa Morell (JIM). Aquest últim va ser el responsable d’esdeveniments històrics com el Festival de Música Progressiva de Granollers, celebrat el 1971, o el happening que Dalí va dur a terme tres anys més tard a la mateixa ciutat. JIM també es va encarregar d’organitzar actuacions musicals al domicili dalinià a Cadaqués, on van arribar a actuar músics de formació clàssica com Claudi Arimany i bandes de rock com els Kannavis de Jordi Pegenaute.
Originalment publicat a B-Magazine.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada