Rerefons distant, distàncies curtes

Joana Serrat a La Doma.

JOANA SERRAT + JUDIT NEDDERMANN

Terra de Sons @ La Doma, La Garriga

27 de maig de 2016

Joana Serrat és una cantant catalana que canta en anglès. Enregistra els seus discos al Canadà amb gent de l'òrbita d'Arcade Fire i Vic Chesnutt -i col·laboracions de Basia Bulat i Neil Halstead-, i aborda la música d'arrels anglosaxona amb un coneixement de causa i una voluntat renovadora que enllaça la seva figura amb les d'Alela Diane o Neko Case -amb aquesta última va compartir escenari a Barcelona fa prop d'un any i mig-. Per si encara no n'hi hagués prou, tota una autoritat mundial en so Americana com és la periodista Sylvie Simmons ha escrit del seu darrer disc, "Cross the Verge" (2016, El Segell del Primavera), que sona "com Mazzy Star participant en una antiga demo de Neil Young" -poden llegir la ressenya a l'edició de juny de la revista Mojo-. Poca broma, doncs.

Serrat va actuar la nit passada al conjunt arquitectònic de La Doma, al terme municipal de La Garriga, en el marc del cicle Terra de Sons i compartint cartell amb Judit Neddermann. Un entorn singular, el d'una petita església gairebé mil·lenària amb l'altar com a improvisat escenari, i dues veus femenines de rerefons aparentment distant. Mentre la vigatana ha definit i internacionalitzat un discurs de naturalesa global, la del Maresme ha signat dos discos en solitari -el darrer es titula "Un segon" (2016, Satélite K)- que parteixen de la cançó d'autor en clau mediterrània. Ara bé, que programar-les en un mateix escenari podia resultar tot un encert va quedar clar per partida doble. Primer, quan Serrat va sortir a cantar els cors de "Nelita" durant la recta final del concert de Neddermann. I després, quan aquesta li va tornar el favor acompanyant-la a "Solitary Road".

Tant Serrat com Neddermann van oferir actuacions de format íntim, pròxim i mínim en el millor dels sentits, servint-se únicament de les seves veus i guitarres i triomfant en les distàncies curtes. Va trencar el gel Neddermann, despullant el seu repertori de tota sofisticació possible i presentant cançons com "Mireia" o "Amor i Roma" en la seva versió més orgànica, alternant peces d'ambdós discos i amanint-ne les interpretacions amb tot un anecdotari personal que va reforçar la seva connexió amb el respectable. Serrat, d'altra banda, va preferir centrar-se en el seu material més recent, el de "Cross the Verge", si bé no va dubtar a l'hora d'acceptar peticions del públic o de recuperar petites grans perles com "Yellow Rider", "The Secret" o "Green Grass". Probablement a Sylvie Simmons li hauria encantat; al respectable aplegat a La Doma també.